Pàgines

dimecres, 26 de gener del 2011

Daiquiri Blues (Quique González, 2009)



Aquest és el vuitè treball d'aquest cantautor madrileny, que després de molts anys de fer bolos per petites sales i locals de la capital, sembla que comença a gaudir d'un merescut reconeixement.

És un disc de ritme pausat, sense els riffs roquers que havien caracteritzat el treball anterior: averia i rendición , amb més protagonisme del piano i de les guitarres acústiques que donen tons pastel a la sonoritat. Cal dir, que és un disc d'aquells que no entren a la primera, necessita ser escoltat diverses vegades per començar a gaudir-lo. Potser, tampoc seria el disc per a descobrir aquest autor, ja que hi ha d'altres que poden ser més agraïts a l'orella ,com el cas de Personal i Salitre 48. Però, malgrat tot, crec que és un bon disc i torna ha estar a l'alçada del que s'espera d'aquest músic.

Del contingut, destacaria la cançó i single del disc: la luna debajo del brazo. És una cançó amb tints nostàlgics -molt utilitzats al llarg de la seva discografia- i amb una melodia molt enganxosa. Recorda molt a Salitre, gairebé podríem considerar-les germanes. Juntament amb aquesta, i amb un tractament rítmic i melòdic similar, tenim: Nadie Podrá con Nosotros i Cuando estés en Vena. Aquestes, juntament amb Deslumbrado, són les cançons que més et captiven del disc en les primeres escoltes, després amb el temps - i com passa molt sovint amb els discos- descobreixes cançons que en un començament t'havien passat desapercebudes: en aquests cas m'ha passat amb Su día libre i Algo me aleja de ti.

Per acabar, dir que el disc ha estat gravat a Nashville i ha contat amb la col·laboració de músics il.lustres com: Al Perkins a la Pedal Steel , Will Kimbrough a la guitarra, Tyson Rogers als teclats i Tony Joe White al piano.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada