dijous, 29 de març de 2012

Extraterrestre (2012)


Després de lagran idea per un curt que li va valer la nominació a l’Oscar i d’un debut en el llarg metratge  en forma d’original thriller de viatges en el temps, estava desitjant veure que era el que ensoferia Nacho Vigalondo en el seu segon film. El punt de partida no és nou: uns extraterrestres arriben a la terra, com afecta això al ciutadà anònim que no sap el que està fent l’exèrcit, els governs, etc? Si, aquesta és la mateixa idea amb la que Shyamalan ens va col·locar el seu oblidable Senyals. És Vigalondo més original en la seva proposta que el director indi que no ens va oferir res que no haguéssim vist abans?
Doncs crec que si. Vigalondo ens aporta una original comèdia romàntica de 90 minuts (segueixo reivindicant el retorn del cinema de menys de dues hores) que si bé no passarà a la història per ser el millor que ens farà el director durant la seva carrera, segur que si que es trobarà entre el millor que el cinema espanyol ens oferirà aquest any. La peli arrenca amb una primera part essencialment còmica que malauradament queda un pèl en segon pla quan es posa a desenvolupar l'acció i a mostrar-nos la tendresa d’una història d’amor que personalment em va arribar. Quatre actors que estàn molt bé, però entre els que destacaria Julián Villagrán, i un director que sap el que es fa, defensen molt bé una peli feta amb una bona idea i quatre duros (tampoc no en necessita més).
Aprofiteu per anar al cinema que crec que malauradament durarà poc a les sales. Jo en vaig sortir amb una entrada de cine ben amortitzada, sensació que un altra tipus de comèdia romàntica és possible i amb el bon rotllo que em va deixar la magnífica cançó del final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...