dilluns, 19 de març de 2012

Moteros tranquilos, toros salvajes (Easy Riders, Raging Bulls, 1998)


Quan fa pocs anys Avatar triomfava als cinemes d'arreu del món, el col·laborador d'aquest bloc, Cecil B. Demente, em va dir: "Acabo de veure Carrie, una peli dels 70 y és molt més moderna que Avatar." 
Què va passar als anys 70 a Hollywood per tal que gent com Coppola, Scorsese, De Palma, Cimino o Friedkin triomfessin fent pelis com El Padrino, Apocalyse Now, Taxi Driver, Carrie, El Caçador o L'exorcista? Com va arribar la contracultura a persuadir als grans estudis per tal que els hi produissin les seves películes? Com hem arribat 40 anys després a veure que pelis com Avatar són considerades pel públic com el més modern que s'ha fet mai al cinema?
Aquestes preguntes són les que ens respon Peter Biskind en el seu llibre, fruit d'una profunda investigació i de recollir informació d'qui i d'allà, contrastant opinions dels protagonistes de la història.
El llibre es divideix en diferents capítols i comença a explicar-nos com amb la forta influència del cinema d'autor francès, a finals dels 60, pelis com Easy Rider o Bonnie & Clyde van cambiar una manera de fer del Hollywood dominat en aquells moment per la mena de pel·lícules que protagonitzaven Doris Day i Rock Hudson. A cada capítol Biskind es centra en la producció de tres o quatre pelis i en un periode de dos o tres anys. Tot plegat desenvoca als anys vuitanta quan després d'èxits comercials com Tiburón o La guerra de les galàxies, i per culpa dels deliris de grandesa i dels problemes amb les drogues d'alguns directors, els productors van recuperar el control de les pelis que es feien.
Biskind té l'habilitat de farcir la història d'anècdotes més o menys comprometedores protagonitzades per gent com Jack Nicholson, Dennis Hopper o Steven Spielberg entre d'altres, que fan que mantinguis l'interés en un llibre que per la quantitat de noms, cognoms i sobrenoms que té cada un dels productors, directors, actors i el seu seguici, fa que en alguns moments t'acabis perdent una mica.

2 comentaris:

  1. Té molt bona pinta, si el tens disponible, ja me'l deixaràs.

    ResponElimina
  2. Bona ressenya. Aquest és un llibre molt interessant però encara me l'haig de llegir sencer (algun dia em llegiré els capítols que em falten).

    Asensi, te'l deixo quan vulguis.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...