divendres, 23 de març de 2012

Portlandia (2011)


Portlandia ho té tot per esdevenir una sèrie de culte: estrelles de l'indie reconvertides en actors, cameos que no tenen res a envejar al backstage del festival amb més pedigrí (Joanna Newsom, Aimee Mann, Eddie Vedder, Colin Meloy entre molts altres), i sobretot, un humor iconoclasta que no deixa canya dreta. Hipsters, bandes, feministes, DJs, decoradors, ecologistes, bloggers o addictes a les xarxes socials són només alguns dels objectius de Carrie Brownstein (guitarrista i cantant de Sleater-Kinney i Wild Flag) i Fred Armisen (bateria ocasional de Les Savy Fav i col·laborador al programa Saturday Night Live), els dos cervells darrera d'una de les sèries més desitjables de fa temps.
Les referències de Portlandia van des de la cultura popular al cinema més intel·lectual: publicacions com Mother Jones, moviments socials, l'amor incondicional als gats, les botigues de roba de segona mà ... Qualsevol excusa és bona per enriure-se'n!. Està el carter obligat a anar de porta en porta fins que aconsegueixi que algú vegi Nosferatu, o la parella que perd els seus llocs de treball perquè s'enganxa a Battlestar Galactica o aquells pares obsessionats amb la cultura dels seus fills. L'esquetx en què Brownstein i Armisen s'enfronten a la professora de la guarderia perquè exigeixen que els seus fills escoltin a Kraftwerk al parvulari a més de riallades, provoca empatia. Fins una cosa tan aparentment senzilla com la sintonia d'obertura es converteix en una altra referència, I Feel It All Around dels Washed Out.
Portlandia està plena d'aquests petits gestos de complicitat indie que demanen a crits ser vista i comentada una i altra vegada. Així comença...

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...