Gaudiu d'aquest moment, gaudiu al màxim d'aquest estiu de la vostra infantesa... Ara ni us passa pel cap, però a mesura que els mesos d'agost s'amunteguin a la vostra esquena, aleshores, quan feu una mirada enrere; recordareu aquests instants amb un somriure als llavis i una llàgrima de nostàlgia als ulls.
Més o menys, aquest és el missatge que es dóna al començament d'aquesta pel·lícula, i de fet, és un vaticini del que ens espera mirant-la: molts instants pels somriures i també per a les llàgrimes.
La pel·lícula comença amb un jove publicista (Àlex Brendemühl) que arriba tard a una reunió molt important conseqüència d'un contratemps que ha tingut pel camí. Durant aquest, ha perdut la cartera i no li queda més remei que parar a una jove autoestopista (Eva Santolaria) per fer-hi un tracte: ell la porta fins el seu destí i ella, a canvi, li deixa diners per posar benzina. Aquesta història s'anirà intercalant amb les aventures que passen 4 nois i una noia durant un estiu , allà pels anys 80, a un poble de la costa.
El mateix director, Pau freixes, reconeix que era un fan de la sèrie Verano Azul, i la referència a la pel·lícula és clara, com també és evident un sentit homenatge a los Gonnies i E.T. És una pel·lícula que a la gent que va viure els anys vuitanta, més o menys amb la mateixa edat que la dels protagonistes, els hi portarà molts bons records i els farà dibuixar molts somriures als llavis; ja que tornaran a veure la roba que portàvem, les bicicletes BH, els collars porta monedes, etc.
Si voleu saber-ne més, llegiu la crítica del primer hombre a Quesito Rosa: Herois.
Veient el trailer entren moltes ganes de veure-la encara que sigui per nostàlgia.
ResponEliminaAixò que dius dels homenatges als Goonies i ET, em fa pensar que la nostra generació va creixer en una època de crisi del cinema d'animació (amb una Disney en hores baixes) però en el millor moment del cinema d'entreteniment i familiar (fa poc parlaves també de "Retorn al futur".
Una mica al contrari del que passa ara, amb un cinema d'animació que presenta algunes de les millors ofertes de la cartellera (Pixar) i un cinema d'entreteniment repetitiu i avorrit.
Doncs gràcies Asensi per referir-te a la meva crítica, però com comento en aquesta a mí la pel·lícula també em va deixar un somriure a la boca però en alguns moments, perquè la història només fa que copiar aquelles pelis d'entreteniment però amb molt menys carisma; les aventures dels nois protagonistes no tenen res d'especial. A més sembla que sigui una peli americana però amb joves actors catalans; com vaig llegir en una crítica, com a mínim podria haver sortit un fuet Espetec de Casa Tarradelles.
ResponEliminaMarc: Tens raó. No sé, poder els guionistes de les pelis d'entreteniment d'abans, ara estan en nòmina de la Pixar.
ResponEliminaDani, una pregunta: a què fan referència els arguments que circulen per Internet sobre la peli i dels quals parles a la teva crítica?
Asensi, si em dius el teu email t'ho comento, per si algú no ha vist la peli...
ResponEliminaAsensi, millor entra en aquest link: http://www.heroeslapelicula.es/Sinopsis.asp que és la pàgina web de la peli, llegeix l'argument i després m'escrius la teva opinió al meu email: dani.amigomarco@gmail.com
ResponEliminaok!! Ja faré una ullada.
ResponElimina