Sí senyors i senyores, aquesta trilogia està d'aniversari. Llunyans queden ja els 25 anys que fa de l'estrena de la primera part de la saga, una dada més per corroborar i constatar que el temps passa volant.
Tota l'aventura arrenca quan Marty Mcfly, un adolescent americà de disset anys, es reuneix amb el seu amic Emmett Brown ,una mena de científic boig conegut amb el sobrenom de "Doc", per ajudar-lo a provar l´últim invent d'aquest; una màquina del temps instal·lada en un De Lorean. Just en plena celebració de l'èxit de la prova, i després d'haver aconseguit enviar al gos d'en Brown, de nom Einstein, al futur durant un minut, apareixen en escena uns terroristes emprenyats amb el "Doc" per haver-los enganyat en un intercanvi comercial de plutoni -combustible necessari pel funcionament de la màquina del temps-. Després de veure com el científic és assassinat en mans dels terroristes, Marty Mcfly utilitza el De Lorean per fugir i, en el fulgor de la fugida i per accident, la màquina del temps s'activa portant a Martí Mcfly a viatjar a l'any 1955 ( 30 anys enrere).
A partir d'aquest moment, Martí Mcfly haurà de trobar la manera de tornar al futur, ajudat per una jove Doc, i sempre intentant modificar el menys possible el passat. Aquesta intenció és veurà compromesa, amb l'atropellament del jove per un cotxe a l'intentar salvar al seu futur pare d'un accident. A partir d'aquest succés, el problema de tornar al futur ja no serà l´únic que haurà de resoldre el jove.
Passant a realitzar una mirada al pac, i com ha passat en altres casos, aquesta trilogia va de més a menys: tenim una primera pel·lícula magistral, una segona passable i decent, i una tercera que gairebé, des de la meva humil opinió i sense voler ferir sensibilitats, voreja la mediocritat. En la segona entrega, a manera d'anècdota, està molt bé veure com a l'any 89, any de l'estrena mundial d'aquesta segona part, es pensaven que seria l'any 2015 : amb cotxes i patins voladors, skates a motor, justícia immediata, cambrers autòmates, caçadores que s'ajusten i s'assequen soles, forns màgics, etc. No crec que en els quatre anys que queden fins el 2015, s'assoleixin les tecnologies que facin possibles aquests invents. Això sí, espero no morir-me sense haver provat un patinet volador!
És curiós com van errar la majoria de profecies futuristes dels 60, 70 i 80. Algunes avançant la robòtica i la intel·ligència artificial, la conquesta de l'espai; altres anunciant l'apocalipsi, i en aquest cas gadgets i altres invents. No em ve al cap cap d'elles que anunciés aquest invent que estem fent servir en aquests moments i que ha revolucionat el món (i espera't).
ResponEliminaNo és del tot cert això que comentes Marc, d'alguna estranya manera, Borges sí que va profetitzar internet!!
ResponEliminaFa poquíssim que m'he tornat a empassar tota la trilogia i l'he trobada divertidíssima, es podrien escriure llibres i llibres sobre tots els errors conceptuals que hi aparèixen, i aquesta em sembla una de les gràcies de la saga. A mi també m'avorreix una mica l'última, a més de ser una fotocòpia en plan western de la primera (en una hi ha el handicap dels "1,3 gigobatios" de potència, i a l'altre la dels 140 km per hora). Però la idea em sembla encertada, a la primera viatja als inicis de la cultura adolescent (els anys 50) i a l'última al començament de la cultura americana (l'oest).
Per cert, a la teva ressenya dius que Doc envia el seu gos al passat, quan en realitat l'envia un minut al futur. Ai, aquests embolics temporals, ens fan ballar el cap!
Tens raó Demente, ara mateix ho rectifico!
ResponEliminaCom comenta el Marc, moltes d'aquestes pel.lícules van errar en les seves prediccions, això els va passar per contextualitzar els seus futurs dins d'horitzons molt propers. Altres autors han estat més intel·ligents, el cas d'Asimov, que curant-se en salut; van realitzar prediccions a molt llarg termini.
ResponEliminaCrec, i és una teoria que elaboro en aquest precís instant, que això va molt en funció de l'especialitat i/o professió de cada autor. M'explico: un historiador, bioquímic i expert en astrobiologia com Asimov, acostumat a treballar amb grans magnituds i amb conceptes evolutius, té un percepció temporal molt diferent a, per exemple, un periodista com George Orwell, que treballava en el món de la immediatesa.
Ara bé, entenc totes aquestes equivocacions i errades predictives, el segle XX ve ser el segle de la revolució tecnològica i tot semblava que avançava molt ràpid. Ningú imaginava que la gran revolució es focalitzaria sobretot en l'àmbit de les telecomunicacions.
M'he comprat una reedició de les Nike Vandal que treu en McFly a la peli.
ResponEliminaI ja està
Us imagineu que Mati McFly viatja al futur i es troba amb aquest panorama que tenim ara? Quin avorriment! Sens dubte jo prefereixo un futur ple d'errors de percepció i patinets voladors.
ResponEliminaEl tema m'ha fet venir al cap el següent gag:
http://www.youtube.com/watch?v=IWloi5FKpDA
Demente, molt bò:
ResponElimina"- Siempre te has creido la mierda esa de Elliot que conoció a un extraterrestre de pequeño.
- Pues cuando lo recogí parecía gilipollas, pero al final un tío cojonudo."
Genial!
Molt bo el gag!!
ResponEliminaHaig de dir que Retorn al futur forma part de la nostra infància, però la veritat és que jo quasi em vaig quedar en la primera, perqué la segona part crec que la vaig veure en VHS i la tercera ni l'he vista (encara que sembli increible). Bé, em va pasar el mateix amb La jungla de cristal, que només he vist la primera.
ResponEliminaI el gag de Muchachada és brutal: ¡BICIVOLADORES!
ja fa 25 anys! Cagun.. me'n recordo perfectament d'on vaug seure amb el meu pare el dia de l'estrena...
ResponElimina