La televisió anglesa sent certa inclinació pels perdedors, sèries com Extras (2005-2007) o The It Crowd (2006) així ho avalen, i No heroics és una àcida comèdia de situació que narra els avatars d'uns superherois de tercera, personatges que en circumstàncies normals s'oblidarien amb facilitat i mai col•locarien el seu nom a la capçalera d'una revista. Més que éssers extraordinaris amb poders extraordinaris, poden considerar-se com gent completament ordinària, vulgar i grollera. No són anatòmicament perfectes, no tenen habilitats atlètiques, coneixements en arts marcials o una gran intel•ligència, però això sí, porten vestits ajustats. Els personatges se'ns presenten molt repel•lents i a l'espectador li costa sentir certa inclinació per ells, una cosa que resulta difícilment perdonable en una sèrie coral. Hi ha altres ficcions de la petita pantalla, com The Office (2001) per exemple, en què varis dels seus protagonistes procuren caure’t malament intencionadament, però no queden exempts de carisma i encant, perquè reben el suport de guions sòlids i replets d'intenció, una cosa que aquí no succeeix. Tenim paraulotes i tipus panxuts amb súper poders, i des del principi estem desitjant que la cosa agafi el seu punt i aixequi el vol. Però els personatges parlen i parlen, i els deures queden per fer.
per sèrie anglesa amb superherois (gent normal amb poders sobrenaturals) ja està Misfits, que acaba d'estrenar la segona temporada, tot i que el seu humor es bastant negre, res de cacaculopedopis
ResponElimina