Suposo que tothom s'enfrontarà a un sèrie com "The Wire" amb la retina més o menys saturada d'històries de policies i traficants de drogues sigui a la TV, al cinema o a qualsevol novel·la escrita amb més o menys gràcia. Segurament és per aquest motiu que un es pot trobar descol·locat davant d'una història coral, amb una trama complexe i totalment buida de referents amb els que poder-se identificar, tan a la banda dels bons com a les dels dolents. Difíclment trobarem a "The Wire" un personatge que ens sedueixi, estiguin a una cantó o l'altra de la llei, tots tenen una moralitat ambigua, un costat fosc i et desperten certa antipatia.
Les cinc grans històries que ens explica la sèrie, una per temporada, es centren en diferents aspectes de la vida a la ciutat de Baltimore, però sempre giren entorn al tràfic de drogues i al treball policial, i de fet la primera temporada està especialment centrada en les escoltes, la investigació i les interioritats de la jerarquia policial. La segona temporada tracta sobre el port de la ciutat, la corrupció i els seus sindicats. La tercera és la més política de la sèrie, trobant-nos de ple en les intrigues de l'ajuntament, que al cap i a la fi, són els que dirigeixen la policia. La quarta temporada ens parla de l'educació als barris més marginals i dels nens amb risc de caure a les bandes de tràfic de droga o directament en la drogaadicció. Per últim la cinquena temporada ens explica per dins la vida de la prensa local. El fil conductor sempre són els mateixos personatges de la sèrie i les trames secundaries que van enllaçant una temporada amb l'altre.
El realisme és una de les parts més treballades a consciència pels seus creadors David Simon i Ed Burns. Tenien en què basar-se ja van ser respectivament, reporter del diari "The Baltimore Sun" l'un, i detectiu de la policia i professor a diverses escoles l'altre.
Una sèrie molt recomenable però que requereix certa atenció per part nostre per seguir-li el fil i treure-li tot el suc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada