dimecres, 22 de setembre de 2010

Hitler de pequeño leía mucho (2009)


Un dia xerrant sobre la “lectura” se’m va acudir afirmar que “Llegir està sobrevalorat”. Els meus interlocutors em va mirar amb certa cara de perplexitat. Segurament la frase no és meva i la vaig treure d’algun lloc però no se ben bé d’on, però em va agradar: és provocativa, políticament incorrecte i n'estic convençut que és certa.
Per aquest motiu suposo que m’ho he passat força bé llegint la crítica a la lectura (valgui la contradicció) que representa “Hitler de pequeño leía mucho”, un fanzine publicat pel col·lectiu "Lló lo veo a sí". Aquesta petita publicació, que agafa el títol de una frase de Roberto Bolaño. té la grandesa de tenir articles contradictoris, ja que cada autor pensa diferent i així queda palès en aquestes pàgines, permetent al lector valorar la opinió de tots ells i contraposant-la a la pròpia. Us deixo l’enllaç per si el voleu llegir ja que val molt la pena i només son 19 pàgines, il•lustrades per nens que ens donen la seva visió de Hitler, i amb una pàgina final on s’enuncien els drets imprescindibles del lector.
D’alguna manera en un bloc com Porcions, es pot percebre aquesta ressenya com a certa provocació. Ho és. Seria divertir que s’obrís cert debat en els comentaris.

En la mateixa línea s’ha publicat també “Mussolini saludaba de película”, un al•legat en contra del cinema, que tot i que també he trobat interessant, si que crec que és menys necessari ja que més o menys tothom està d’acord que el fet d’anar al cinema no està socialment sobrevalorat. També us l'enllaço.

22 comentaris:

  1. Una vegada vaig llegir un estudi a on s’arribava a la conclusió que molts nens deixen de llegir al créixer per imitació dels adults que no llegeixen. La cosa ve a ser el mateix que dir que la meitat no llegeix perquè l’altre meitat tampoc ho fa, ho sigui, una soplapollada com una casa!

    Però bé, com que a mi també m’agrada contradir-me, diré que és una llàstima que Hitler no llegís més d’adult en comptes de jugar tant a les batalletes...

    ResponElimina
  2. Hitler llegia molt, li agradava tocar el violí i era un pintor frustrat. Això no es pot esgrimir com a un argument vàlid per menys preuar (infravalorar) a cap d'aquestes tres formes d'expressió.

    He estat llegint alguns dels escrits de l'enllaç i trobo que: fan gràcia, busquen clarament la provocació, però són arguments dèbils en quant a contingut.

    Des del meu parer, la lectura exigeix un nivell de concentració per a la seva realització molt més gran que no pas el cinema, la música,etc. Només per aquesta característica mecànica, i sense entrar en el contingut de la lectura, crec que la seva sobrevaloració està totalment justificada en la societat actual.

    ResponElimina
  3. Asensi, agraeixo que estiguis d'acord en que la lectura està sobrevalorat, encara que et sembli bé que sigui així.
    Segons el teu argument podriem valorar una expressió artística o forma de comunicació en funció de la implicació que requereix per part del receptor.
    És a dir, ¿la millor comedia de Billy Wilder mai estarà a l'alçada del pitjor drama de Bergman pel fet que el segon requereix més implicació i atenció de l'espectador?
    ¿I que m'en dius de la pintura?

    ResponElimina
  4. Acabo de llegir per sobre algun tros del fanzine...
    Home, el títol és d'associació immediata, però no supera el primer estadi de reflexió (no era un fill de puta perquè llegia molt... ni perquè portava bigoti, ni perquè era alemany...), però bé, és divertit i provocatiu; no sé si me'l llegiré sencer, però em guardo l'enllaç.

    ResponElimina
  5. a mi sempre m'han dit que el llegir em faria perdre l'escriure..

    ResponElimina
  6. Però em sembla, Homebala, que el títol continua sent totalment efectiu, es pot llegir molt i ser un fill de puta, o el que es pitjor, portar bigoti...

    Hi ha diversos factors que provoquen que un art estigui mes sobrevalorat que un altre; la historia, la veterania... Fins i tot existeix un premi Nobel de literatura, un fet que resulta d’allò més curiós si tenim en compte que és l’únic que s’escapa directament del camp de la ciència i que, a més a més, no existeix cap premi Nobel de matemàtiques. Però que es pot esperar d’un certament creat per l’inventor de la dinamita...

    ResponElimina
  7. Marc, agafant l'exemple que has posat, entre una comèdia i una pel·lícula on el fil argumental sigui més complexa, i deixant de banda la qualitat d'una o de l'altre. No em negaràs que en la comèdia et pots aixecar i anar a fer un riu, tornar, i no haver perdut el fil argumental, en canvi, amb l'altre segurament hauràs de donar-li a la pausa per no perdre'n detall. Aquesta capacitat d'estar assegut a la cadira i concentrar-se durant una estona en una feina, no s'aprèn seient davant de l'ordinador i navegant per la xarxa, en canvi, sí que és inherent a la lectura.

    ResponElimina
  8. Ho sento Asensi, però segons el teu criteri cal tenir en millor consideració una novel·la de Corin Tellado que "Con faldas i a lo loco".

    ResponElimina
  9. Asensi i Marc, interessant el debat que heu tingut, pero jo crec el següent:
    Us entenc als dos però em sembla que el què ha volgut dir Asensi amb "la lectura exigeix un nivell de concentració per a la seva realització molt més gran que no pas el cinema", és bastant obvi quant a què cal utilitzar la imaginació, una cosa molt important que s'ha de tenir en compte.

    Això no vol dir que un altre art on no s'hagi d'utilitzar la imaginació sigui menys important, sino que tindran importància altres valors, com passa en el cinema.

    I Asensi, el comentari de que amb una comèdia pots anar al lavabo i tornar i no haver perdut el fil per mí és imperdonable, però amb qualsevol tipus de gènere. La meva opinió és que una pel·lícula s'ha de veure des del principi fins al final sense perdre cap moment; si has d'anar al lavabo o fer altres coses sempre s'ha de posar la pausa. Si perds alguna escena de Con faldas y a lo loco segur que no sabràs què ha passat.

    ResponElimina
  10. Dani, jo també ho considero imperdonable, era només a tall d'exemple.

    ResponElimina
  11. Em fa molta gràcia tots aquests sistemes estranys que heu trobat per afirmar que un art és millor que un altre, que si és el nivell de concentració que hi ha de posar l'espectador, o que si es la imaginació... Que poc divertit seria si tot fos tan simple!

    Això es com dir que la bellesa d'una dona es medeix en el tamany dels seus pits, a mi també m'agraden els pits grossos, però no la Yola Berrocal per exemple. Ha d'haver un balanç i un equilibri de formes a on intervenen multitud de factors.

    Hi han llibres que poden necessitar tota la imaginació i concentració del món i ser terribles, no tenir ritme, èsser pedants i no trobar en cap moment el to adequat.

    El cinema mut jugava amb menys eines que el sonor, però això no impedeix que hi hagin increibles obres mestres en aquest àmbit, no es millor una peli en color que una en blanc i negre, ser més complexe, jugar a més bandes, no es tradueix en millor art.

    ResponElimina
  12. Cecil, no sé els altres, però com a mínim de part meva en cap moment he plantejat si la literatura és millor que el cinema, l'única cosa que he comentat al respecte és que la imaginació forma part totalment de la lectura i no del cinema, o com a mínim molt menys. Això no vol dir (crec que és més que obvi) que tots els llibres siguin bons perquè hem d'utilitzar la imaginació (com bé has comentat, no totes les dones que tinguin els pits grossos estan bones). Però això ja he intentat deixar-ho entès: "(...) no vol dir que un altre art on no s'hagi d'utilitzar la imaginació sigui menys important, sino que tindran importància altres valors, com passa en el cinema".
    I és clar que tot ha de tenir un equilibri!!!!!

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Haig d'arreglar un error en el context del comentari anterior: en la línia setena, on es llegeix "Però això ja he intentat deixar-ho entès" ha de dir i llegir-se "I respecte als factors que s'han de tenir en compte he intentat deixar-ho entès".

    ResponElimina
  15. Crec que hi ha un malentès general, suposo que l'iniciador del mateix he estat jo ( Ai, si ens llegís Wittgentein...).

    Intentaré explicar, sense generar més malentesos, el meu argument: la meva "curta però intensa" experiència en el món docent, m'ha fet veure que un dels problemes dels alumnes d'avui en dia, és la incapacitat de concentrar-se i d'aprofundir en un tema (encara que sigui una afició). Aquest fet és una constant en les nostres escoles i instituts. La lectura, i lluny de desmerèixer i menysprear cap altra de les formes artístiques ,crec que és una bona eina per treballar aquesta manca de concentració. No permet la immediatesa del missatge com passa amb les imatges o altres mitjans audiovisuals, sinó que requereix una descodificació prèvia i una posterior comprensió del conjunt (lectora).

    En cap cas volia menysprear el cinema, la música, la pintura ... Sé que s'ha pogut entendre així, però en cap cas era la meva intenció.

    ResponElimina
  16. M'oblidava: Marc, si la teva intenció era encetar un debat, et felicito!

    ResponElimina
  17. És veritat, Dani, t’haig de donar la raó, en cap moment has comentat que un art sigui millor que un altre, això ha estat un error d’apreciació meu. El que passa és que en el context d’un debat sobre si la literatura està sobrevalorada o no, parlar de les excel•lències d’aquesta en contraposició de les altres arts, m’ha semblat un posicionament.

    Aprofundint una mica en el tema, jo crec que mesurar el valor d’un art es quasi impossible, però parlant en línees generals potser hi ha dos elements primordials ha tenir en compte i que sens dubte ajuden a valoritzar-lo. Primer, les obres creades amb ell (suposo que El retrat de Dorian Gray i el Watchmen engrandeixen la literatura i el còmic respectivament). I segon, la projecció de futur, les possibilitats que emmagatzema un art i que no el fan obsolet o caduc.

    ResponElimina
  18. Sí que ha sigut un bon debat aquest.
    Asensi, m'has deixat bocabadat amb "requereix una descodificació prèvia i una posterior comprensió del conjunt". I t'has explicat molt bé en les teves innecessàries disculpes (dic innecessàries perquè m'imagino que tots ens pensàvem que la teva intenció no era menysprear les altres arts).

    Cecil, ja que has anomenat el Watchmen, el còmic s'ha de considerar un art o només un entreteniment? (recordant al nostre amic Vicente Molina Foix). Bé, això ja seria una altra història que ja en vam parlar en el seu moment i va quedar clar que per uns quants ineptes el còmic és un art menor; bé, ni és art.

    ResponElimina
  19. Avui, llegint la contra de La Vanguardia, he trobat un escrit d'en Santiago Segura que m'ha fet pensar en tot això que comentes, Asensi, a veure què us sembla:

    Cualquier tiempo pasado fue anterior, pero Segura lo explica mejor con más palabras: "Yo no leía tebeos..., ¡era feliz con los tebeos! Y mi madre se quejaba: ´¡Hijo, todo el día con los tebeos!´. Hoy veo a mi sobrino con la Nintendo y a su madre: ´¡Hijo, todo el día con la Nintendo!´. Pero si yo dijera ahora: "Los tebeos eran mejores que la Nintendo, porque te hacían leer y donde hay un tebeo habrá un libro", sería como mi sobrino dentro de 40 años diciendo: "En nuestros tiempos estaban las Nintendo y eso sí te desarrollaba los reflejos y el ingenio, no como las mierdas que hay ahora", que entonces no sé lo que serán, pero serán. Si caes en eso, te pierdes el momento, que es lo mejor que tenemos".

    ResponElimina
  20. @Demente: Amb el teu comentari m'ha vingut al cap una cosa de quan era petit. M'encantava la peli "La història interminable" (posteriorment vaig llagir el llibre i encara em va agradar més), però odiava al llibreter del principi de la peli. Quan en Bastian li deia que llegia molt i ell responia "Ya, tebeos". Jo que llegia de tot pensava que aquell llibreter era idiota.

    Per cert, totalment d'acord amb en Segura. He sentit arguments semblants per part de Monzó. A ell però li deien que llegia masses novel·les i que quedaria tonto de tant llegir.
    Al respecte d'aquest debat, passa alguna cosa semblant amb el teatre. Quan anava a l'escola, anar al teatre era una activitat cultural de prestigi. Que et posessin una peli a classe era una mena de premi. Per mi és absurd.

    ResponElimina
  21. El que diré ara és molt tópic però és la gran veritat: abusar molt de qualsevol cosa és dolent, i punt. Si t'estàs tot el sant dia llegint, o veient pel·lícules, o tocant la guitarra, o tocant-te la p...doncs no crec que sigui molt bo.
    Per tant, jo crec que hi ha un cert temps per tot.

    Què us ha semblat, tinc una ment privilegiada o no?. I que només jo ho hagi pensat (i que no hagi aprobat cap carrera).

    ResponElimina
  22. Veig que el tema dóna de si!

    Demente, estan molt bé els arguments que dóna en Segura, fins i tot en part estic d'acord. Però aquest argument també s'utilitza en el sentit contrari , tot allò vell i antic, per molt que estigui demostrada la seva eficàcia, està desfasat i es deixa d'utilitzar.

    L'escola post-moderna ha donat l'esquena a l'escola antiga, la considera desfasada i obsoleta. Jo he conegut mestres de la vella escola, que prioritzaven la lectura i l'escriptura donant-li molta importància. Quan parlo de la vella escola era del plan de: llegir, llegir,llegir i copiar, copiar, copiar. Doncs et diré que, amb aquesta metodologia tant antiga, aquests mestres aconseguien el resultat que els altres mestres, més joves,ni somiaven.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...