Rated R és el manual d'estil que mai va llegir-se Eddie Vedder, les lliçons de guitarra que mai va voler prendre Kurt Cobain, i la puntada de peu a la cara que ningú va donar a temps a Billy Corgan.
El segon disc de Queens of the Stone Age va sortir al mercat l’any 2000, quan la gran marea del rock alternatiu ja era només un record i ningú es fixava en aquest mal etiquetat estil per entendre el que passaria durant la nova dècada; els vells grups de rock dur sonaven rancis i, qui més qui menys, es mirava tot allò del grunge amb una mica de vergonya aliena.
De fet, QotSA encara no eren llavors ni un grup consolidat; igual que en el primer disc de la banda, titulat simplement Queens of the Stone Age (1998), i en la continuació del que aquí ens ocupa, el polièdric Songs for the deaf (2002), la formació era canviant pràcticament a cada cançó, mantenint-se com a únics puntals el seu líder, Josh Homme, i el baixista Nick Oliveri, que ja havien treballat junts als seminals Kyuss (1990-1996), creadors d’un subestil de rock de caire contundent anomenat “desert rock” (posteriorment “stoner rock” o “robot rock”), del que sens dubte QotSA en són els principals hereus, encara que en una forma més melòdica i menys estereotipada.
Per tant, tot i que no considero Rated R com el millor disc de QotSA, respecto i comprenc el rang que la història, les circumstàncies i la opinió pública s’han entestat en atorgar-li. I és precisament per aquest lloc privilegiat que ocupa pel que ara, deu anys després, se’ns presenta aquesta edició deluxe, que inclou els onze temes originals, sis temes descartats i cares B, i el concert que van oferir al Reading Festival l’any 2000.
De fet, QotSA encara no eren llavors ni un grup consolidat; igual que en el primer disc de la banda, titulat simplement Queens of the Stone Age (1998), i en la continuació del que aquí ens ocupa, el polièdric Songs for the deaf (2002), la formació era canviant pràcticament a cada cançó, mantenint-se com a únics puntals el seu líder, Josh Homme, i el baixista Nick Oliveri, que ja havien treballat junts als seminals Kyuss (1990-1996), creadors d’un subestil de rock de caire contundent anomenat “desert rock” (posteriorment “stoner rock” o “robot rock”), del que sens dubte QotSA en són els principals hereus, encara que en una forma més melòdica i menys estereotipada.
Per tant, tot i que no considero Rated R com el millor disc de QotSA, respecto i comprenc el rang que la història, les circumstàncies i la opinió pública s’han entestat en atorgar-li. I és precisament per aquest lloc privilegiat que ocupa pel que ara, deu anys després, se’ns presenta aquesta edició deluxe, que inclou els onze temes originals, sis temes descartats i cares B, i el concert que van oferir al Reading Festival l’any 2000.
Des de l’adrenalínica “Feel Good Hit of the Summer” (composta per només set paraules que es repeteixen durant tres minuts: nicotina, vàlium, bicodina, marihuana, èxtasi, alcohol i cocaïna), passant per clàssics com “The Lost Art of Keeping a Secret” o “Montsers in the Parasol”, i acabant amb l’himne “I Think I Lost My Headache” (que conté tres minuts de metalls extrems, jo diria que més que experimentals, que són per treure de polleguera al paio més tranquil), Rated R és, en definitiva, un disc agradablement sòlid, repetitiu, malalt i psicodèlic.
Una delícia, vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada