Viscosidad és l'encertadíssim títol amb el qual es va distribuir a Espanya The Incredible Melting Man, una nebulosa pel•lícula de finals dels 70’s que avui dia és recordada com un dels punts més baixos de la ciència ficció. La cinta es demostra viscosa en multitud dels seus aspectes; narratius, tècnics, artístics i plàstics, i l'única cosa que posseeix certa coherència és el títol. Encara que es tracta d'una obra amb intencions (per dir alguna cosa) serioses, està plena de detalls jocosos i delirants que provoquen el somriure d'un espectador sense complexes. Qui senti predisposició davant d'aquest tipus de barbaritats cinematogràfiques pot gaudir de tot un complet ventall del que mai ha de fer una pel•lícula, perquè l'acumulació de despropòsits pot resultar tan simpàtica com infructuosa. Però qui no senti cap fetitxisme per subproductes de sèrie Z que s'estalviï el turment, tan sol seria un acte de crueltat cap a si mateix.
Rick Baker, una de les grans llegendes dels efectes especials, fa l'impossible per facilitar una mica de terror a tan anodina aventura, però el famós maquillador tampoc es cobreix de glòria precisament. L'espectador s'angoixa davant l'espantosa presència de l'increïble home que es fon, però ho fa perquè sap que sota tones d'immundícia i matèria enganxosa es troba Alex Rebar, un sofert actor. Aquest i no un altre és l'autèntic horror d'un film que funciona com una antologia del disbarat cinematogràfic i està pèssimament escrit, dirigit, interpretat i muntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada