Senyors Tranquil és un duet barceloní format per David Amills (Damills), conegut fins ara per fer versions de Portishead, 2raumwohnung o New Order en plan bossa-nova durant la seva etapa a Subterfuge, y Gad Sans, un dels músics amb el que ja havia treballat prèviament. Aquesta vegada les cançons són pròpies i si no fos perquè ja porten molt de temps amb la cadència encisadora del só bossa, diríem que han estat influïts pels Kings of Convenience (tots dos canten i toquen la guitarra) en lloc de per Vinicius de Moraes o Tom Jobim.
Fa ja uns mesos que es va començar a parlar d'ells per blocs de música (curiosament la majoria en castellà i de fora de Catalunya). Llavors només tenien alguns temes penjats al seu MySpace, s'havia creat una pàgina de Facebook dedicada al grup, i Guille Milkyway (La Casa Azul) n'havia fet una ressenya radiofònica citant com a referents de la banda Kings of Convenience o Portishead. Han enregistrat 11 temes (10 propis més una versió de The Cure) produïts pel Pau Vallvé que han publicat sota el nom de "Tenir-ho tot" (Música Global 2010), que podeu escoltar íntegre al Spotify. Les seves composicions no escapen del costumisme habitual a les cançons folk i parlen de detalls com la nata al llavis del ésser estimat abans d'anar al llit, ni tampoc de la crítica social, que apareix a "L'Eixample". Pop acústic, delicat i extremadament senzill (que no bàsic), com podreu comprovar si feu una escolta al senzill del disc,"Indis i cowboys"
PD: si "Turista del carrer" no us emociona i no la trobeu preciosa i ENORME es que no sou persones ni res!
Fa ja uns mesos que es va començar a parlar d'ells per blocs de música (curiosament la majoria en castellà i de fora de Catalunya). Llavors només tenien alguns temes penjats al seu MySpace, s'havia creat una pàgina de Facebook dedicada al grup, i Guille Milkyway (La Casa Azul) n'havia fet una ressenya radiofònica citant com a referents de la banda Kings of Convenience o Portishead. Han enregistrat 11 temes (10 propis més una versió de The Cure) produïts pel Pau Vallvé que han publicat sota el nom de "Tenir-ho tot" (Música Global 2010), que podeu escoltar íntegre al Spotify. Les seves composicions no escapen del costumisme habitual a les cançons folk i parlen de detalls com la nata al llavis del ésser estimat abans d'anar al llit, ni tampoc de la crítica social, que apareix a "L'Eixample". Pop acústic, delicat i extremadament senzill (que no bàsic), com podreu comprovar si feu una escolta al senzill del disc,"Indis i cowboys"
PD: si "Turista del carrer" no us emociona i no la trobeu preciosa i ENORME es que no sou persones ni res!
Fa temps que en sento parlar però encara no els he escoltat. No tardaré a fer-ho.
ResponEliminaDesprés d'haver-me passejat pel seu myspace, t'haig de dir que fan honor al seu nom.
ResponEliminabarceloní? barcelonès? :S em sona raruno tot i que el corrector l'ha donat per vàlid
ResponEliminaAcabo d'escoltar Indis i Cowboys i la de La turista del carrer i estan molt bé; són tranquiles però ells tenen molt bona veu.
ResponEliminaCruasan! Que el dia 12 actuen els Senyors Tranquil a Calella!
ResponEliminaSi es que som el súmmun de la modernitat!