divendres, 24 de setembre de 2010

Diu que no sap què vol (Fred i son, 2010)



La parella formada per la Elisenda Daura i en Xavi Rosés, tots dos a les veus, ella a la bateria, ell a les guitarres, juntament amb el baixista Xesc Cabot, van presentar un parell de demos (la excel·lent "En pijama") abans de presentar el seu debut en cd i lp, "Diu que no sap què vol". Salta a la vista que Fred i Son, fitxatge de Sones (Mishima) es un dels projectes pensats amb més mim de l'indie actual.
El grup té certa experiència en altres bandes. L'Elisenda ve de Las Dolores ,el Xavi de The Epic Kind i últimament se'ls hi ha afegit el Cristian de Nisei i Sedaiós. La idea de muntar Fred i Son ve de la Núria Muntaner, del projecte de música per a nens Minimúsica, que els va demanar que col·laboressin amb ells, i això es nota en el caràcter naïf del grup, que ha decidit incloure en el seu debut una cançó anomenada "El petit príncep", juntament amb una il·lustració en el llibret del famós llibre d'Antoine de Saint-Exupéry.
Si en la seva maqueta es mostraven potser massa lànguids i melancòlics, portant-nos l'aroma de Young Marble Giants, Marine Girls (primer grup de la vocalista de Everything But The Girl) o Le Mans (i el Donosti Sound en general), la revisió de les cançons comuns amb el cd té un color molt més viu. Els barcelonins sonen ara bastant més vitals, cançons conegudes com "L'arc de Sant Martí" o "Els personatges" guanyen en vida i semblen intentar-nos convèncer utilitzant la directa quan abans ho feien quasi a càmera lenta.
I de nou, igual que amb Las Aias o Senyors Tranquil, son quasi més coneguts fora de Catalunya que dintre. Com a mostra, un extracte de La página de la nadadora: Diu que no sap què vol es sencillamente una de las grandes alegrías del año, la primera de las gordas de una escena barcelonesa que anda dispuesta a revitalizar el pop en nuestro país. Y nosotros, que por un estribillo morimos, encantados de que así sea.

6 comentaris:

  1. He escoltat la cançó de L'arc de Sant Martí i sí que són molt poperos. A mí no m'han agradat massa, em van entrar millor els Senyors Tranquil, encara que són ben diferents.

    ResponElimina
  2. Els vam veure al Primavera Sound en un concert per a nens i sonaven amb certa gràcia. Me l¡apunto per escoltar el seu so d'estudi.

    ResponElimina
  3. No tan desconeguts! Van sortir al telenotícies de TV3 fa un parell de setmanes... ah, clar, que aquí a València us han censurat TV3 i tot això...
    Ho recordo perquè la noia que toca la bateria em va fer pensar en la senyora Hubley de Yo La Tengo, es movia igual... però les semblances no arriben més enllà, em temo...

    ResponElimina
  4. @ Homebala: En Basté els va comparar amb Yo La Tengo al seu programa.

    ResponElimina
  5. Encara tenim un repetidor de tv3 que funciona! i existeix internet si algún dia el tanquen :P

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...