El secreto de sus ojos juga a moltes bandes alhora i el que en un principi pogués semblar un simple thriller policiac a l'estil de "atrapa al dolent" (que ho és), també s'acaba destapant com un film que analitza les relacions personals (tant afectives com romàntiques) dels seus protagonistes, radiografia una època especialment complicada de la història d'Argentina (tant a nivell social com polític), i fins i tot es permet el luxe de mostrar un humor punyent a través d'uns diàlegs tant àgils com divertits. Tot això, per si no fos poc, amb un estil visual excel·lent, una gran direcció per part de Juan Jose Campanella (El hijo de la novia), uns actors en un constant estat de gràcia i, en definitiva, una sensació d'estar veient cinema en estat pur.
Cal destacar, també, l'espectacular ritme narratiu de la pel·lícula (si l'arrencada t'enganxa, el ritme s'encarrega de no deixar-te anar) que va enllaçant els successos de tal forma que no permet que baixi la intensitat. Potser l'única cosa que se li podría recriminar a la pel·lícula és que el punt àlgid de la cinta arriba cap a la meitat de la mateixa, amb la qual cosa, encara ens queda per davant una hora més de metraje que, tot hi seguir sent excel·lent, ja només pot anar cap avall, incloent un final o epíleg allargat en excés, per molt efectista que acabi resultant.
Cal destacar, també, l'espectacular ritme narratiu de la pel·lícula (si l'arrencada t'enganxa, el ritme s'encarrega de no deixar-te anar) que va enllaçant els successos de tal forma que no permet que baixi la intensitat. Potser l'única cosa que se li podría recriminar a la pel·lícula és que el punt àlgid de la cinta arriba cap a la meitat de la mateixa, amb la qual cosa, encara ens queda per davant una hora més de metraje que, tot hi seguir sent excel·lent, ja només pot anar cap avall, incloent un final o epíleg allargat en excés, per molt efectista que acabi resultant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada