dimarts, 14 de setembre de 2010

Lenny (1974)


Molt de tant en tant, el món de l’espectacle ens regala personatges que son autèntics genis, que toquen múltiples disciplines i que a sobre ho fan tot bé. Un d’aquests monstres va ser Bob Fosse, que entre d’altres, va dirigir i coreografiar “Cabaret”(obra mestra del cinema musical) i va dirigir, coescriure i coreografiar el musical “Chicago” (encara es representa a Broadway 35 anys després).
Avui parlarem però d’un dels seus treballs menys comercials i més allunyats del gènere musical, la pel·lícula “Lenny”.

Lenny Bruce va ser un polèmic monologuista (allò que aquí hem descobert fa 10 anys i els americans en diuen més encertadament des de fa més de 60 anys, stand-up comedian), que va provocar els EUA durant la dècada dels 50 i 60, amb monòlegs molt subversius i farcits de paraulotes, que sacsejaven tant els cervells de segons qui, que va acabar detingut diverses vegades. A la seva pel·lícula, Fosse, ens explica la història de Bruce des dels seus inicis al món de l’espectacle fins a la decadència i mort l’any 1966.
És curiós veure com allò que era tan provocador als 50 i 60, com dir la paraula “cocksucker” en un espectacle, ara no ho és gairebé gens, en canvi el que hi ha a sota de les paraules de Bruce, el seu missatge en contra de la hipocresia que vivim dia a dia, encara és ben viu. Lenny Burce va influenciar a altres excel·lents monologuistes i provocadors com George Carlin.
Per explicar-nos aquesta biografia rodada molt encertadament en blanc i negre, Bob Fosse es serveix de les eines del documental, utilitzant fragments de testimonis interpretats pels propis actors i flashforwards de les últimes actuacions de Lenny, on es pot veure com es basa en la seva pròpia biografia com a material pels seus espectacles, servint-nos així de fil conductor per conèixer la seva història i les seves idees.

És una llàstima que aquesta sigui una peli bastant oblidada ja que com gairebé tot el que va fer Fosse, està molt per damunt del que podem veure avui en dia a moltes sales de cinema. Aquí teniu doncs una bona alternativa per quan no veieu res interessant a la cartellera.

1 comentari:

  1. Aquesta peli la vaig comprar fa molt de temps i recordo que em va agradar perquè està ben plantejada i, també, potser perquè tinc debilitat per en Dustin Hoffman i, crec, que fa un bon paper. Bona recomanació senyor Marc.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...