El grup està composat per Oscar d’Aniello (Delafé) i Helena Miquel (Las Flores Azules), fan una mena de pop rapejat on destaca la increïble veu de la component femenina, les lletres costumistes i la simpàtica forma de ballar d’en Delafé.
Amb el seu nou disc Delafé y las Flores Azules vs las Trompetas de la Muerte aconsegueixen que tornem enrera en el temps amb 1984 (popeye de limón:refresco milagroso... la crema: nivea....une due tre el horizonte...almendrado...el coche fantástico, seat panda rojo, avioneta generosa), converteixen la Primavera en cançó (... los paletas van de bólido ampliando su repertorio...), ens fan somriure amb tornades com la de Tomàs Molina (lo se Tomàs porqué lo presiento tendremos que parar el tiempo), ens fan ballar amb Espiritu Santo (sonaron las trompetas de la muerte la gente se puso a bailar...) o sentir-nos Mejor (Mejor és la il•lusión que abrir el regalo, el peso de las mantas en las noches de invierno, una mandarina cuando la adivinas.)
En definitiva aquest disc és per a la música el que "Amelie" representa al cinema (bon rotllo, alegria, color, positivisme, tendresa...).
Us recomano que l’escolteu, ja veureu com no podeu parar de fer-ho. I si aquest estiu toquen prop de casa vostra, no els deixeu escapar.
Amb el seu nou disc Delafé y las Flores Azules vs las Trompetas de la Muerte aconsegueixen que tornem enrera en el temps amb 1984 (popeye de limón:refresco milagroso... la crema: nivea....une due tre el horizonte...almendrado...el coche fantástico, seat panda rojo, avioneta generosa), converteixen la Primavera en cançó (... los paletas van de bólido ampliando su repertorio...), ens fan somriure amb tornades com la de Tomàs Molina (lo se Tomàs porqué lo presiento tendremos que parar el tiempo), ens fan ballar amb Espiritu Santo (sonaron las trompetas de la muerte la gente se puso a bailar...) o sentir-nos Mejor (Mejor és la il•lusión que abrir el regalo, el peso de las mantas en las noches de invierno, una mandarina cuando la adivinas.)
En definitiva aquest disc és per a la música el que "Amelie" representa al cinema (bon rotllo, alegria, color, positivisme, tendresa...).
Us recomano que l’escolteu, ja veureu com no podeu parar de fer-ho. I si aquest estiu toquen prop de casa vostra, no els deixeu escapar.
¡Aquesta sensació de bon rotllo la transmeten tant bé als concerts!
ResponEliminaCarai! L'haurem d'escoltar...
ResponEliminaEls videoclips que fan també tenen la seva gracia...
ResponEliminaDale gas!
vull fer una porció, qui mana aquí?
ResponEliminaOstres!
ResponEliminaSento ser el negatiu.
Però, tot i que m'agraden, tant de bon rotllo em fa desconfiar i no escoltar-los amb l'atenció que deuria.