dijous, 15 de juliol del 2010

Els jugadors de whist (2009)


Els jugadors de whist, de Vicenç Pagès Jordà, té 535 pàgines. I tot i que es llegeixen volant i que encara en voldria més, no el podré presentar als Lleons. En Jordi passa per uns moments de crisi. Ratlla la quarantena i no està ni casat ni separat del tot, viu al garatge de casa seva, i per postres casa la seva filla amb un noi que no pot ni veure. A més, reviu i recorda un fet que ha marcat la seva vida... I fins aquí l’argument. Deia que el llibre passa com res; d’una banda, per la seva estructura narrativa i les paraules utilitzades: una mena de diari, semblant a una crònica d’un temps, una autobiografia, usant referències del cinema i la literatura, que animen encara més a continuar llegint d'una forma fresca, fàcil i ràpida, insisteixo. De l’altra banda, pels personatges, que són éssers divertits, tendres, ridículs i previsibles, tot i que alhora també et sorprenen; per això són humans i propers. Viuen situacions amb les que el lector es pot sentir fàcilment identificat. Són les petites grans coses i situacions que m’agrada trobar en una novel·la, per això la recomano.

1 comentari:

  1. Doncs el tinc en la meva secció de llibres pendents, qui sap, com que ja he fet els meus deures amb els Lleons potser me’l llegeixo aquest estiu...

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...