Després de La jove de l’aigua (2006), Shyamalan va tornar a la ciència ficció amb una pel•lícula que no sé si considerar de terror ecològic o d'empanada vegetal. L'incident (2008) és un film que s'obstina una vegada i una altra en demostrar-nos que la seva premissa no funciona bé en cinema. Qui sap si podria servir per un capítol de mitja hora de La dimensió desconeguda, o com excusa per a una novel•la moralista, l'única cosa que es pot dir amb seguretat i sense por a equivocar-se, és que definitivament no funciona en cinema. El director escull un altre dels grans temes de la ciència ficció, la catàstrofe planetària, per a realitzar la seva última cabriola. El truc aquesta vegada (perquè sempre hi ha truc, no ho dubtin), consisteix en despullar de la posada en escena qualsevol element que habitualment relacionem amb aquest gènere. I si traiem els marcians, els monstres, les naus i tota la parafernàlia, què queda? Aire. Tot és aire en el film, la trama, les interpretacions, la direcció... Un fet que queda ben il•lustrat a la ridícula escena en que els protagonistes són perseguits pel vent. És possible que Shyamalan hagi arribat al seu zenit, deconstruint el gènere fins a les seves últimes peces i rodant el que podríem titllar d’un thriller abstracte. O pot ser que tot sigui una broma, una burla, i que ell s'estigui rient de nosaltres des d'un lloc llunyà. Ohio, per exemple. Qui sap, parafrasejant la pel•lícula direm que L'incident és un acte de la naturalesa que mai arribarem a comprendre. La crítica donarà amb alguna cosa per a posar en els llibres, però no serà més que una teoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada