divendres, 23 de juliol de 2010

La jove de l'aigua (Lady In The Water, 2006)


Sense perdre gens de la seva forta marca personal, La jove de l'aigua (2006) representa un punt i a part en la filmografia del director indi, una cinta que recupera com cap aquest «sense of wonder» tan habitual a la dècada dels 80’s, un esperit amb el qual Shyamalan sempre ha impregnat el seu cinema, però mai de manera tan explícita. Si a això li sumes el to infantil que desprèn el film, és possible que La jove de l'aigua recordi altres títols emblemàtics d'aquella època com ET, l'extraterrestre, Els nostres meravellosos aliats o, ja que estem en el tema aquàtic, Cocoon per exemple. Es fa evident que juga en una lliga menor que els seus anteriors treballs, però una lliga potser més honesta. La jove de l'aigua és un conte de fades que aposta des del primer instant i de forma inequívoca per la fantasia, fins i tot de manera una mica exagerada, com una antítesi de la pretensiosa El bosc. En aquesta ocasió el joc metalingüístic el posa la presència d'un crític cinematogràfic entre els personatges. Shyamalan, sentint-se obertament atacat per aquest sector, respon amb un parell d'escenes on s'efectua el mateix tipus de malabarisme autoreferencial que tan bons resultats va donar a la saga Scream, i on el crític i el seu ofici surten bastant mal parats. La gran interpretació de Paul Giamatti, pel seu costat, s'afebleix en el moment crucial, però no per culpa de l'actor. En totes les pel•lícules de Shyamalan existeix un instant en que es dóna l'oportunitat al protagonista d'exorcitzar els seus dimonis interiors, ja siguin problemes matrimonials o la mort dels éssers estimats. Doncs bé, aquí, com ja va ocórrer a Senyals, a aquest moment li manca força, probablement perquè la trama no li ha concedit la suficient atenció. Cap al final, la pel•lícula acaba amb una escena filmada i coreografiada de manera magistral, una seqüència que, seguint de nou la tradició del cinema fantàstic dels 80’s, accentua el to sobrenatural de la cinta i sembla pensada amb un sol propòsit: esborrar qualsevol mal sabor de boca que pogués haver deixat El bosc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...