divendres, 17 de setembre de 2010

Cypher (2002)


El talent de Vincenzo Natali a la ciència ficció ja havia quedat demostrat amb Cube (1997), el seu clàssic sobre el terror dels espais reduïts, i en el seu segon llargmetratge el director canadenc utilitza la ficció científica per retratar la crisi d'identitat de l'home modern. El protagonista de Cypher, Morgan Sullivan (Jeremy Notham), posseeix l'essència d'altres herois alienats de la literatura i el cinema, com per exemple el Joseph K de El procés (1925) o el Winston Smith de 1984 (1949). L'esquizofrènica posada en escena i l'estètica freda i distant, gairebé minimalista, ens transmeten la desesperació i la paranoia que requereix el relat. L'acció s'emmarca en una desdibuixada ciutat futurista que intuïm vagament i el clima de misteri es manté al llarg de tot el metratge, emparat pels constants girs argumentals d'una trama que juga intencionadament a les caixes xineses. Cypher és un thriller abstracte que, sense grans parafernàlies, combina un ambient malaltís i intens amb elements directament vinculats al gènere d'espies. La pel•lícula té una primera part fascinant i clarament kafkiana, però en el seu últim terç es manté fidel als codis del cinema d'evasió, en un canvi de registre que resulta difícilment comprensible. Després de més d'una hora de pur malson cibernètic, el film de Natali deriva cap a una típica fantasia bondiana, recreada amb molta adrenalina i pirotècnia, en el que ve a ser un complaent final que no casa amb la resta del metratge, però que reforça el sentit oníric del relat.

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...