dimecres, 15 de setembre de 2010

El poble dels gegants (Village of the Giants, 1965)


Hi ha pel•lícules que s'inspiren en els seus efectes especials, i fins i tot hi ha cineastes que consagren la seva carrera a ells, però Bert I. Gordon és tota una singularitat per la dedicació que ha demostrat a un únic i deslluït efecte especial; la retroprojecció. Un trucatge amb el qual ha abordat de manera insistent un subgènere que, si em permeten el joc de paraules, li ve gran; el gigantisme. Dinosaures, ciclops, llagostes, taràntules i fins i tot gallines de grandària considerable, poblen una filmografia amb tendència als excessos i que li ha guanyat el sobrenom de «Mr.Big», un àlies que pot fer referència tant a les seves inicials com al seu interès pels monstres gegantins. A El poble dels gegants Bert I. Gordon afronta la seva temàtica habitual, la de les bestioles amb problemes de creixement, i la barreja amb el cinema juvenil de l'època. Probablement la pel•lícula també es podria haver titulat «L'atac dels adolescents de 50 peus» o «Jo vaig ser un gegant adolescent». La seva premissa està agafada de L’aliment dels Déus, però qualsevol rastre de la popular novel•la de H.G. Wells es dilueix en una orgia de psicodèlia yeyé i fantasia naïf. El film sembla un producte fet a la mida dels autocinemes de l'època i bàsicament ofereix gigantisme, humor, noies en bikini, interminables escenes de balls i alguns colossos amb les hormones descontrolades, mentre la trama banalitza el conflicte generacional, l'angoixa adolescent i la rebel•lia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...