dimarts, 28 de setembre de 2010

Fábulas (Fables, 2002)


No se si a vosaltres us passava de petits, però a mi, quan el conte acabava i em deien allò de que “van ser feliços i van menjar anissos”, a part d’estar d’acord que els anissos i la felicitat havien d’anar lligats per força, no em quedava del tot satisfet amb el final. ¿De veritat la bruixa havia desaparegut per sempre? ¿El príncep blau no tindria cap més aventura? Qui m’havia de dir que molts anys després, un còmic em donaria la resposta.
El guionista, Bill Willingham, parteix d’una idea força original: Un misteriós enemic anomenat l’Adversari, ha conquerit el món de les faules, esclavitzant als personatges dels contes. Una part important d’aquests personatges aconsegueix fugir i instal·lar-se a la ciutat de Nova York passant totalment desapercebuts per nosaltres, els mundans, gràcies a diversos encanteris. L’acció i el misteri sobre qui deu ser el temut adversari son una constant al llarg de una història on ens trobem: El Llop Ferotge com a comissari de la policia de les faules que no desperta precisament confiança a tothom, el Príncep Blau que es dedica a seduir a tota dona rica que se li posi per davant, o la Bella i la Bestia passant per un crisi de parella. Aquestes son algunes dels situacions que ens explica Willingham, amb un tractament adult, que fa que t’ho passis de conya llegint aquests còmics, gràcies al ampli ventall de personatges ja coneguts per tothom i que ens els trobem enmig de nous contes de misteri, d’amor (i sexe) o d’aventures, amb un humor brillant present al llarg de tota l’obra.
El còmic té un punt negre. Diversos dibuixants desfilen al llarg de les seves pàgines, cosa que afecta a l’obra en conjunt, ja que a part de perdre certa sensació d’unitat, no tots els autors estan al nivell. En destacaria el que més números ha dibuixat: Mark Buckingham, ningú dibuixa al Llop com ell.
Malauradament, un cop tancada la trama principal de l’adversari, després de 75 capítols, les noves idees no estan a l’alçada de la saga original i el còmic s’acomoda i cau en la mediocritat. Hauria valgut més no seguir la sèrie.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...