Mitjançant un punt de partida que no difereix gaire de Els Increïbles (2004), tot i que intercanviant a superherois per animals del bosc, la pel•lícula elabora una faula moral sobre les insatisfaccions de l'home modern, on no és casualitat que l'última escena se situï en un supermercat, el súmmum dels artificis de la nostra civilització i el lloc ideal per a trencar una llança per la supervivència del nostre costat més salvatge i natural. La història té diverses constants habituals en la filmografia de Wes Anderson, com són els llaços familiars, els personatges defectuosos, l'humor sec, la dificultat per aconseguir les metes proposades i l'apatia que imprimeix als seus films, a més de diversos moments musicals a major glòria dels Beach Boys i Jarvis Cocker, entre d’altres. Fantastic Mr. Fox representa tota una singularitat en l'actual panorama cinematogràfic, la cinta és un curiós còctel que se situa a mig camí entre una comèdia agredolça i una rondalla infantil, aconseguint diversos moments afortunats i uns altres més oblidables, degut en part al fet que els seus apartats formals i tècnics brillen més que el seu contingut. Plàsticament és una delícia, però la història perd una mica d'interès entre tanta fugida i persecució in extremis. D'alguna manera el cinema de Wes Anderson sempre m'ha provocat sensacions contradictòries, les seves propostes em semblen carismàtiques i atractives, i el cineasta sap com atorgar personalitat i humor a la seva obra, però alguna cosa impedeix que arribin a emocionar-me i encara que m'agraden, em conformo amb el resultat, perquè cadascuna de les seves parts apuntaven a un conjunt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada