divendres, 24 de desembre de 2010

Los pilares de la tierra (The pillars of the earth, 2010)



Si algú ens demanés que li expliquéssim l'extensa novel·la de Ken Follet “Els pilars de la terra” en només uns minuts, segurament acabaríem fent-ne una simplificació que no li faria justícia. Aquesta és la sensació que un té al veure’n l’adaptació televisiva produïda pels germans Ridley i Tony Scott.
No se li ha fet cap favor limitant en només 8 episodis un producte que ens venen com a gran superproducció però a la que massa sovint se li veu el llautó, i et fa pensar que el prefix “super” li han posat pel pressupost però no pel ben invertit que està.
Els guionistes comencen a construir una història que ha de ser plena d’èpica, intriga i passió però s’obliden de posar-hi uns bons fonaments, i a la que comença a agafar una mica d’alçada cau com un castell de sorra. I és que l’opció triada és oblidar-se dels personatges i les seves motivacions en favor de la trama, fent que les seves decisions resultin moltes vegades ridícules i incomprensibles. Sovint un té la sensació d’estar veient un resum enlloc de la sèrie completa que es va deixant temes pendents pel camí.
Si teniu ganes de recuperar o descobrir aquest best-seller, el millor que podeu fer és llegir o rellegir el llibre, ja que de la sèrie, l’únic positiu que en podreu treure és la bona actuació de Ian McShane, que aconsegueix treure petroli d’un paper que si l'hagués interpretat algú altre hagués pogut fregar el ridícul.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...