dilluns, 13 de desembre de 2010

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, Calella (1937)


Fa relativament poc temps (al 1936), a casa nostra, un villà molt baixet i no massa intel·ligent, va decidir plantar cara a la República i va esclatar la Guerra Civil espanyola. L’exèrcit de l’home baixet va comptar amb l’ajut del alemanys, que també disposaven d’un baixet amb mala llet, i dels italians que, com són les coses, també en tenien un de petitó. Ambdós països disposaven d’aviació, amb la que es dedicaren a bombardejar a la població civil. La població, per protegir-se de les bombes, va construir refugis antiaeris.
A Calella, des de fa poc, s’ha obert al públic el del Parc Dalmau. Només es permet la visita a la galeria principal, de 66 metres de llarg, revestida de maons i amb part de la il·luminació original. Un cop ets a dins et poses totalment a la pell dels nostres avis, et transportes enrere en el temps, sembla que puguis sentir la por, com si hagués quedat impregnada a les parets.
La visita és realment molt interessant, i a mes és gratuïta. L’únic problema és que qui va muntar l’exposició no va tenir em compte la climatologia, i va posar les fotos sobre fusta que la humitat es va encarregar de fer malbé. Per tant no hi ha els plafons explicatius que hi ha havia quan el van inaugurar. Aquesta mancança la supleix un excel·lent guia que respondrà totes les vostres preguntes.
Per poder visitar-lo cal trucar amb antelació al Museu Arxiu de Calella.

3 comentaris:

  1. Sembla una visita molt interessant, de fet és un lloc que tinc pensat vesitar abans de final d'any. Tots els pobles haurien de conservar aquest llocs, són part de la memòria històrica i és bo que no oblidem per no repetir els mateixos errors. A veure si al final els humans som capaços d'aprendre i deixem d'ensopegar sempre amb les mateixes pedres

    ResponElimina
  2. no ha arribat a Calella el METACRILATO? :P Marta, si llegeixes això ja tens un bon argument per quan et diguin "Sant Pol quina hora és?". Fusta + humitat... ai ai aaaaaai

    ResponElimina
  3. No tenia ni idea d'això, Ruth!! I mira que tú vius a Pineda!! Amb les vegades que hi vaig al Parc Dalmau!!!

    Neus, em sembla que ets massa optimista...Els humans tornarem a ensopegar amb les mateixes pedres, i no un cop, sino infinites vegades...

    Jordi Cruasan, la veritat és que és bastant fort això de l'humitat. L'encarregat de fer-ho no tenia el seu dia.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...