Dotze homes sense pietat (12 Angry Men, 1957)

Dotze homes sense pietat és una rotunda obra mestra que representa el debut cinematogràfic del director Sidney Lumet, un dels millors drames judicials que s'han fet mai al cinema i que no defraudarà a gairebé ningú pel seu potencial cinematogràfic i pels seus diàlegs de gran qualitat.

La història ens presenta a un jurat format per dotze homes que tenen el difícil paper de deliberar sobre el futur d'un noi de divuit anys acusat d'homicidi en primer grau. El seu pare va ser trobat mort amb una navalla en el cor i hi ha proves i testimonis que el confirmen com el veritable culpable. El jutge els adverteix que està a les seves mans la sort del noi i que el vot ha de ser unànime; qualsevol dubte que tinguin hauria de ser suficient per no enviar-lo a la cadira elèctrica. Dels dotze homes que entren a deliberar a la sala contigua només hi ha un que albergui dubtes sobre la seva culpabilitat i aquest és, ni més ni menys, que el personatge interpretat per Henry Fonda.

A partir d'aquí, és normal que l'espectador es plantegi què pasarà en l'hora i vint minuts restants. Només hi ha un que pensi diferent dels altres, amb proves que, a primera vista, semblen irrefutables. Com es pot plantejar el desenvolupament de la trama perquè no sigui trivial? Quin camí es pot prendre per no caure en coses típiques? Doncs a causa d'un sòlid guió pensat al mil·límetre, ple de diàlegs intel·ligents sortits d'uns personatges perfectament definits, Sidney Lumet aconsegueix un veritable treball, gràcies sobretot a Reginald Rose, el responsable d'aquesta obra tan completa que originàriament va ser creada per la TV el 1954, i que a l'obtenir un gran èxit, aconseguint un Emmy, el guió va arribar al cinema de la mà de Lumet, per finalment també adaptar-se al teatre i estrenar-la en 1964.