El Premi nacional de còmic de Catalunya i el Premi nacional de còmic d’Espanya han coincidit aquest any en “El arte de volar”, guionitzat per Antonio Altarriba i molt ben resolt a nivell gràfic per Kim, en una tasca que no devia ser gens fàcil.
Degut a la convuls segle XX que va viure el nostre país, qui més qui menys, en sentir explicar als seus avis o als seus pares episodis de les seves vides, ha pensat que serien dignes d’una bona i interessant biografia. Altarriba va decidir tirar-la endavant quan el seu pare es va suïcidar als 90 anys. El guionista ens vol explicar perquè a pocs anys de la mort natural, el seu pare va decidir avançar-se, fer-li una botifarra a la parca i volar des d’un tercer pis.
Aquest punt de partida tant interessant, repassa la dura vida al camp i continua, en la seva part central i més important, amb un retrat de la guerra civil i de l’exili que ja hem escoltat moltes vegades i al que no aporta res de nou.
El còmic torna a interessar quan el protagonista, fugint del feixisme que ha conquerit Europa, torna a casa i intenta viure la vida que li toca, oposada als ideals pels que havia lluitat.
Probablement Altarriba s’equivoca donant tant pes a històries de guerra que ja coneixem, i dedicar menys d’un terç de l’obra al retorn i a la vida grisa del derrotat, que és el que ens fa entendre el desenllaç. Un final que tot i conegut, és resolt d’una forma molt emotiva i contundent, que va fer que em reconciliés amb un còmic que en bona part m’havia estat avorrint.
Aquest còmic el vaig veure al Saló del Còmic d'aquest any i no em va cridar molt l'atenció i després de llegir la teva opinió no és que m'hagi convençut del tot per llegir-lo. Ja veurem.
ResponEliminaPer cert, llegint les teves últimes entrades, tant la de Ravel com aquesta, es pot veure la importància que té un bon final per una obra, perquè en les dues gràcies al final t'has quedat més o menys content. És curiós això, eh? Ai, els finals en la vida...què importants que són...