Ravel (2007)

Tan em va agradar  “Correr” de Jean Echenoz, que no vaig tardar gaire a anar a buscar “Ravel”, la novel·la anterior i primera part de la seva trilogia dedicades a personatges.

Haig de dir però, que amb “Ravel” no m’ho he passat tant bé. L’efecte sorpresa de la biografia, que es documenta i explica els moments importants del personatge, i hi afegeix la ficció en els detalls, com si fos el condiment de l’amanida, ja havia desaparegut. Hi trobem doncs el mateix, però diferent. Si a “Correr” el ritme és vertiginós, amb frases curtes i fets narrats a tota velocitat, a “Ravel”, seguint amb el símil, la narració és més musical. El ritme hi va variant, ara ràpid ara lent, explicant-nos els últims 10 anys de vida del compositor del famós Bolero en poc més de 120 pàgines.

L’altre motiu pel que no n’he gaudit tant és la història, per un motiu ben personal. A “Córrer”, el context històric i la relació del personatge amb moment m’interessava moltíssim. “Ravel” podria ser dividida en dues parts, la primera té lloc durant la gira americana del compositor i la segona, a partir del seu retorn a París. En aquest cas, l’etapa històrica és el període d’entreguerres, i la part americana no em diu absolutament res i les pinzellades de context històric que hi dóna em son ben poc interessants. A la segona part, més centrada en el propi personatge, el seu procés creatiu i la seva fi, si que se'm va fer d’allò més interessant i  va provocar que tanqués el llibre amb molt bon regust de boca.