L'última novel·la de Jean Echenoz és una biografia fora de l'habitual on s'explica la vida de Emil Zátopek, un corredor txecoslovac conegut com la locomotora humana que va revolucionar l'atletisme de finals dels 40 i principis dels 50.
Com deia, aquesta biografia surt del comú. Escrit amb frases curtes, sovint curtíssimes que generen un ritme trepidant, com si una cursa del propi Zátopek es tractés, Echenoz ens repassa 40 anys de vida del corredor en paral·lel amb la situació política del seu país, que va marcar profundament la seva carrera i la seva vida: la invasió nazi, la dictadura comunista o la primavera de Praga. Aquest ritme vertiginós és una de les virtuts del llibre i alhora una de les seves mancances, ja que t'arriba a interessar tant la vida de Zátopek, que et sap greu que no entri en més detalls.
Tant la part biogràfica com la part històrica de Txecoslovàquia estan escrites amb molta fredor i objectivitat. Així, quan se'ns explica el comunisme des de la imparcialitat, queda al descobert el ridícul d'aquests règims que van governar mitja europa durant més de 40 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada