dimecres, 6 d’octubre de 2010

Cosmos (Cosmos: A Personal Voyage, 1980)



"El Cosmos està constituït per tot el que és, el que va ser o el que serà"

Així comença la sèrie documental de divulgació científica que va dirigir i protagonitzar Carl Sagan. Una sèrie, que al llarg de tretze capítols d'aproximadament una hora cada un, va explicant, d'una manera entenedora i fascinant, l'origen de l'Univers i les particularitats de la matèria que en ell resideix. Carl Sagan, demostra la seva capacitat de traspolar coses del món intel·ligible de la física al món terrenal, sempre d'una manera molt captivadora i interessant.

Ara, m'entres escric aquest post, em ve a la memòria un exemple que va fer servir Carl Sagan per mostrar la immensitat del Cosmos, i deia més o menys així: " Si un dia esteu per la nit a la platja gaudint de la brisa marina i agafeu un grapat de sorra, a les mans tindreu tants grans de sorra com estrelles podeu veure en el transcurs d'una nit clara i serena. En canvi, encara que agaféssiu tota la sorra de totes les platges del món, no tindríeu a les vostres mans, tants grans de sorra com estrelles hi ha en el nostre Univers". És precisament, aquesta capacitat d'explicar lo inexplicable d'una manera tant poètica, el que fa que l'obra divulgativa d'aquest científic sigui tant valorada i coneguda arreu.

Per acabar, evidenciar, que amb tot el que ha plogut en el món de l'astronomia al llarg d'aquests 30 anys que han passat des de que es va estrenar la sèrie, és inevitable que estigui una mica desfasada, però tot i així, molts dels exemples que apareixen en ella tenen un valor divulgatiu incalculable i una vigència absoluta. També dir que aquesta sèrie documental va ser pionera en la utilització d'afectes especials, uns efectes especials que junt amb l'estètica vuitentera i la música de Vangelis de fons, donen un aire únic al conjunt.

2 comentaris:

  1. Una altra d'aquelles coses que tinc pendents i no acabo de trobar el moment.

    ResponElimina
  2. Però hi ha molta sorra en aquest món, que apart de platges hi ha també deserts. No sé si hi hauran tantes estrelles...

    Fora bromes, sembla interessant; i també, per a qui li agradin els documentals didàctics, un documental (que jo no he vist però que el deixen molt bé) anomenat Microcosmos, del 1996, ens mostra el món dels insectes i de les criatures microscòpiques que hi ha en un jardí.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...