divendres, 8 d’octubre de 2010

Machete (2010)

El que en un principi no era més que una broma en forma de fals tràiler inserit entre les dues parts que formaven el Grindhouse parit a quatre mans per Tarantino i Rodríguez, va resultar tenir tal acceptació que els seus responsables no varen tenir més remei que acabar realitzant la pel·lícula sencera, amb el valor afegit de molestar-se a seguir rigorosament la trama exposada en aquell tràiler, ja absurda de per sí, conservant l’actor protagonista, Danny Trejo (que no canvia el seu registre ja estigui degollant un dels dolents com muntant-se un trio), i rodejant-lo d’un seguit de secundaris de luxe, que no han dubtat en participar del joc.
La pel·lícula és una gran broma en forma de paròdia exploitation amb grans (i necessàries) dosis de violència, humor i erotisme a parts iguals. Si un és capaç d'evitar caure en l'error de prendre's la pel·lícula en serio i es deixa portar per la seva dinàmica de bogeria continuada, la cinta pot resultar altament entretinguda, amb algun gag d'alçada i un sentit de l'espectacle convertit en acudit altament recomanable. A més, la pel·lícula es permet el luxe de caure en la sàtira més exagerada apuntant les seves mires cap a conflictes socials com els de la immigració il·legal i el drama dels "espaldas mojadas", la corrupció política i policial i, fins i tot, tocant temes com els de la religió. El problema de la pel·lícula, no obstant, és que quan un acudit s'allarga més del compte tendeix a perdre gràcia i la cinta pateix d'irregularitats. A més, personalment, tinc el problema afegit que mai aconsegueixo recordar-me dels acudits que m'expliquen, que és, probablement, el que m'acabarà passant amb Machete.

2 comentaris:

  1. només Chiquito té la capacitat necessària per allargar un chiste, tot i així, la peli em va entretenir, que ja es molt

    ResponElimina
  2. Dani! fes un chiste amb el títol, que és ben fàcil :P

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...