Vals amb Bashir (2008), del director israelià Ari Folman, és un impactant documental d'animació sobre la guerra del Líban el 1982, recordant l'horrible matança de Sabra i Chatila.
El relat ens porta a l'hivern de dos mil sis, en el moment en què un tal Boaz queda en un bar amb el mateix Folman per explicar-li un malson, l'origen del qual sigui potser una missió que va haver de fer quan la fatídica guerra del Líban. A partir d'aquesta trobada, Folman s'adona de que no recorda res o gairebé res d'aquesta maleïda guerra en què va participar als dinou anys i intentarà que li vingui algun record a la ment parlant amb altres soldats que el van acompanyar en la seva unitat de combat. D'aquesta manera, poc a poc anirà descobrint terribles moments dels quals l'home mai no podrà estar satisfet.
Des de la primera seqüència del film, un s'adona que Ari Folman sabia el que es feia. Les idees tan clares que va tenir des d'un principi, a l'hora, sobretot, d'afrontar la història amb el complicat medi de l'animació, es veuen plasmades amb tot detall en cada escena del resultat final. Barrejant la tècnica del Flaix, l'animació tradicional i el 3D, Folman va aconseguir tenir una llibertat creativa que no hauria pogut tenir amb imatges reals. Tot el que es veu en pantalla arriba a l'espectador d'una manera tan rotunda i eficaç que impressiona, amb un muntatge molt correcte i una relaxant i apassionada música de Max Richter, un compositor i pianista alemany establert a Londres que s'uneix a deixar el seu gra de sorra en aquesta gran pel·lícula.
A part de la llibertat creativa que li dóna l'ús de l'animació, cal dir també que per l'espectador seria molt més difícil de digerir per la seva duresa si estigués rodada amb imatge real.
ResponEliminaEstem d'acord: Grandíssima pel·licula!
megafan!
ResponElimina