Wilson (2010)

L'últim còmic publicat en català de Daniel Clowes, un dels autors més importants de l'underground nordamericà, és Wilson.

Wilson és, amb perdó, un malparit. Però d'alguna manera és el malparit que tots portem a dins. I veure històries seves que són a vegades tendres, a vegades provocadores, a vegades desconcertants i a les que tot sovint trobes un punt d'identificació que, tractant-se del personatge que es tracta, no sempre acaba de ser agradable però que sense voler t'acaba produïnt un discret somriure als llavis. Però Wilson no és només desagradable, també amaga un bon cor que dóna al personatge un punt de patetisme que et desperta certa llàstima.

I com es pot explicar un personatge tan polièdric en només 84 pàgines? Doncs amb un exercici genial de narrativa i dibuix, Clowes ens presenta 84 pàgines que poden llegir-se cada una de forma independent, però que unides constitueixen una interessant història. Els diferents enfocs que li dóna al personatge es veuen explicats per un dibuix que va des d'allò més realista fins al més caricaturesc, passant per un estil que fins i tot ens pot recordar lleugerament als Peanuts de Charles Schultz.

Tot i que probablement l'obra mestra de Daniel Clowes seguirà sent Ghost World, Wilson és un bon punt de partida per a aquells que no us hagueu acostat mai a la seva obra.