Al veure aquesta pel•lícula tenia la sensació d'estar davant d'una d'aquestes grans fites del cinema de psicòpates, la cinta té un bon duel interpretatiu, una opressiva atmosfera, una posada en escena plena d'inventiva, una tensió ben gestionada i un tema contundent com és el de la venjança. La pel•lícula pot presumir també de posseir alguna cosa que es troba a faltar en moltes cintes d'avui dia, em refereixo a un bon nombre de seqüències amb la capacitat d'impactar en l'espectador, però la cruesa i brutalitat d'aquestes escenes acaben per eclipsar les altres virtuts del film. La filmografia coreana és molt donada a l'exageració, i I saw the devil posseeix unes explosions gore massa recarregades, a on l’ultraviolència exerceix l'efecte contrari al desitjat i acaba per desdramatitzar el relat. Malgrat això ens trobem amb un film molt recomanable, degut als seus innegables valors cinematogràfics i a la seva condició de producte destinat als amants d'emocions fortes. Jo per la meva banda confesso haver-m'ho passat en gran al cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada