dilluns, 29 de novembre de 2010

Shutter Island (2010)


El film, almenys en aparença, tracta sobre dos agents federals (Leonardo DiCaprio i Mark Ruffalo) que són destinats a una remota illa per investigar la desaparició d'una perillosa assassina reclosa en un hospital psiquiàtric (Emily Mortimer), un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit per un sinistre doctor (Ben Kingsley). La intenció i l'estil ens recorden a un film noir de facturació barata, mentre que la trama elabora una complicada tela d'aranya de tints gòtics i paranoics. El muntatge de la pel·lícula està replet d’errors de raccord, de talls bruscs que canvien la gestualitat dels personatges, de cadàvers que veiem com mouen les extremitats o variar la seva posició segons la càmera que els enfoca, en aquest sentit el film és una autèntica calamitat. El despropòsit és tal que un dubta si està fet deliberadament o no, perquè clar, estem parlant de Martin Scorsese, l'autor de Taxi Driver (1976), i estem parlant també de la seva habitual muntadora, Thelma Schoonmaker, nominada als Oscar en sis ocasions i premiada en tres. Però la veritat és que si és intencionat o no és el de menys, perquè resulta molest i distreu de l'acció. Shutter Island és també un d'aquests elaborats paranys cinematogràfics, un galimaties lingüístic on les peces encaixen però que resulta innecessari en una obra principalment atmosfèrica. La pel•lícula provoca decepció i cap al final, a la sala de cinema, podies sentir a alguns espectadors preguntar-se en veu baixa on era la cinta d'intriga que havien vingut a veure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...