El llibre ens explica una història particular de la segona guerra mundial, des del punt de vista alemany, cosa a la que de mica en mica ens anem acostumant des de la pel·lícula “La llista de Schindler” de Steven Spielberg, la novel·la “Les Benignes” de Jonathan Litell o el conte "El noi del pijama de ratlles", aquest últim ben poc interessant. La història que ens ocupa, utlitza els fets que passen als carrers de Munich com a reflexe del que passava al món, en un gran exercici de passar del particular al general.
Tot plegat decorat amb una declaració d’amor als llibres i a la paraula, i també del seu poder. Zusak et fa pensar com de curiosos som els homes, capaços d’un desastre com aquella guerra i capaços de treure d’aquest desastre petites meravelles com aquesta obra.
Moltes vegades ens decidim a comprar un llibre llegint-ne només les primeres línees. Aquesta vegada us estalviaré d’anar a la llibreria. “La lladre de llibres” comença amb un pròleg que diu:
Primer els colors.
Després els humans.
Així és com normalment veig les coses.
O almenys ho intento.
- VET AQUÍ UN PETIT FET -
Et moriràs
No us en diré més, llegiu-lo i descobriu-lo.
Tota la gent que conec que l'ha llegit en parla molt bé. Doncs res, la llista de llibres pendents continua creixent... Al final necessitaré dues vides per llegir-los.
ResponEliminaDoncs mira que quan va sortir aquest llibre no em va interessar gens ni mica, perquè creia que seria d'aquests best sellers que normalment no els faig cas(segurament per perjudicis). Hauré de fer una excepció.
ResponEliminaQuant al pròleg, si jo hagués sigut l'escriptor hauria sigut així:
Primer els humans.
Després potser alguns colors (i no del tot segur que siguin els correctes).
Així és com normalment veig les coses.
O almenys ho intento.
OOOOh! l'he llegit i em va agradar molt!! Com no hi havia pensat pels Lleons o per explicar aquí?
ResponEliminaUn llibre molt recomanable, val la pena llegir-lo.
ResponElimina