L'Home Llop (The Wolfman, 2010)

L'home llop és el meu personatge de terror preferit, però el cinema sempre insisteix en que haig de replantejar-me les meves preferències. La pel•lícula realitzada per John Johnston, el director de Roqueteer (1991), Parc Juràsic III (2001) o Hidalgo (2004), és un remake que capta amb fidelitat l'esperit de la cinta original, la qual cosa seria una bona notícia si no fos perquè el clàssic de la Universal era ja de per si molt dolent. El lector pot revisar el Dràcula (1931) de Tod Browning, El Doctor Frankenstein (1931) de James Whale i La mòmia (1932) de Karl Freund, i passar una bona estona, però ningú trobarà diversió a donar un altre cop d'ull a L'home llop (1941), una pel•lícula cinematogràficament pobra i d'escàs entreteniment. El problema principal és que l'home llop, pedra angular del relat i un personatge del tot fascinant, aquí apareix mancat de carisma. La seva presència es perd en un joc d'artifici que no destil•la ni màgia ni terror, i on la trama avança de manera lineal i previsible, cometent l'error d'explicar-se massa a si mateixa, una cosa imperdonable en una cinta de misteri. El film, en definitiva, renuncia a la possibilitat d'impacte en la consciència de l'espectador i no assumeix riscos, decantant-se cap als abismes del cinema fantàstic sense fantasia.