La conversa (1974), de Francis Ford Coppola, va guanyar la Palma d'Or a Cannes, però va tenir la mala sort de ser realitzada entre les dues parts d'una de les sagues més conegudes de la història del cinema, El Padrí, i no solament això, va compartir nominació a la Millor Pel·lícula en els Oscars de 1975 amb la segona part d'aquesta saga, la qual va guanyar la famosa estatueta.
La història té punts molt interessants. La trama s'explica de manera subtil, amb poca informació per a l'espectador i també per al protagonista, Harry Caul (Gene Hackman), un tècnic expert en seguretat que construeix els seus propis mecanismes, considerat el millor pels seus companys d'ofici, al qual li encarreguen espiar a una parella sense comentar-li res més de l'assumpte i sense tenir cap informació del director de l'empresa que l'ha contractat. A partir d'aquest punt, Harry intentarà contactar amb ell i s'anirà involucrant cada vegada més en una perillosa aventura que el farà pensar a tota hora en la parella que va espiar, sentint sempre aquella maleïda conversa.
Gene Hackman crea molt bé aquest personatge solitari, massa posat en el seu treball, provocant-li verdaders maldecaps i arribant a tornar-lo boig. La direcció de Coppola és brillant, utilitzant la càmera de forma esplèndida, movent-la amb els personatges, acompanyant-los al seu pas, amb plànols generals i mitjos, alternant-los molt bé amb primers plànols. Els seus zooms lents són envejables i presagien sempre algun esdeveniment.
Per cert, aquesta pel·lícula serà traslladada a la televisió de la mà de la cadena AMC, la mateixa que ha obtingut diversos premis i molt bones crítiques amb la sèrie Mad Men i que ara està tenint molt èxit amb la nova sèrie The walking dead.
La trama té un aire a Paul Auster, no?
ResponEliminaDoncs no ho havia pensat, Marc, potser sí.
ResponElimina