Males terres és una obra mestra i va ser la primera pel·lícula realitzada per Terrence Malick, que amb només quatre pel·lícules és considerat com un dels directors nord-americans més importants de la seva generació. Martin Sheen i Sissy Spacek van crear dos personatges antològics, basats en la història real d'un dels assassins en sèrie més famosos dels Estats Units, Charles Starkweather i de la noia que el va acompanyar durant els seus crims, Carol Anne Fugate, a finals dels anys 50. A la pel·lícula ella es diu Holly i serà la narradora de la història. La seva mare va morir de pneumònia quan era una criatura i a l'edat de quinze anys es va traslladar amb el seu pare de Texas a Fort Dupree (Dakota del Sur). Allà coneix a Kit, un noi deu anys més gran que ella que treballa recollint escombraries encara que aviat serà acomiadat, i amb el que tindrà una història d'amor amb terribles conseqüències. Ja que el pare de Holly (interpretat per Warren Oates) no vol que segueixi amb aquesta relació, Kit se la voldrà portar amb ell per força, entrant a la seva casa per recollir les seves coses i disparant al seu pare provocant-li la mort. A partir d'aquest esdeveniment, Kit i Holly iniciaran una fugida en la qual hi haurà més assassinats, passant per bells paisatges com el desert de Montana.
Terrence Malick escriu, produeix i dirigeix aquest relat colpidor i fascinador, en el qual sorprèn sobretot la terrible fredor amb què Kit executa les seves víctimes, amb una prodigiosa actuació de Martin Sheen que aconsegueix un dels millors assassins en sèrie que s'hagin interpretat en el cinema, amb una semblança intencionada a James Dean, el mateix referent que va tenir el personatge real. I què dir de l'actitud tan estranya de Holly, d'una barreja d'ingenuïtat i alhora de falta de remordiments, simplificada en l'esplèndida escena en que Kit dispara a un antic company de feina per temor a què avisi la policia i mentre aquest roman ferit a casa seva ella li pregunta a Kit si s'haurà enfadat per haver-li disparat i li farà companyia mentre agonitza.
Cap al disc dur (una més).
ResponEliminaMarc, si pot ser intenta veure-la en V.O.S.E.
ResponEliminaJa l'hem vist aquest cap de setmana amb opinions dividides. A mi m'ha agradat, especialment el ritme narratiu pausat que li dóna una mena de tranquilitat a la peli tot i la història que explica. A la Ruth se li ha fet una mica pesada.
ResponElimina