La primera novel·la de David Trueba, ens explica les aventures dels Belitre quan es canvien de casa. No m'havia divertit tant llegint sobre una família des de "La meva família i altres animals" de Gerald Durrell. I és que els Belitre estan encara pitjor que els Durrel.
El llibre té aquell punt de comèdia amarga a la que Trueba ja ens té acostumats en els seus guions cinematogràfics. De fet, la relació entre els molts germans Belitre, em recordava en alguns punts a la relació entre Gabino Diego i Jorge Sanz quan feien de germans a "Los peores años de nuestras vidas", es clar que aquí la relació està molt més passada de voltes. Una de les gràcies és que tots els personatges (11 familiars) son versions d'algú que coneixes, o fins i tot de tu mateix, però portats a l'extrem, cosa que provoca que et facis teus els protagonistes.
Lectura recomanable per aquells que mai troben el moment per llegir un llibre o no saben per quin començar. Amb aquest no crec que us faci mandra seguir.
Ja havia escoltat que aquesta novel·la estava molt bé, a més el seu amic Santiago Segura va comentar en una xarla que va fer a Saragossa cap al 1996 que s'ho havia passat molt bé llegint-la.
ResponEliminaJo d'en David Trueba tinc les dues novel·les que va escriure després: Cuatro amigos i Saber perder. Només m'he llegit la segona, que comença bastant bé i està ben escrita però que a mí no em va interessar molt. Cuatro amigos diuen que està bé, però allà la tinc amb altres llibres que encara m'esperen...
Jo m'he llegit "Cuatro amigos". No em va agradar tant. És més previsible, amb més tòpics i no tan divertida (encara que tampoc busca ser-ho.
ResponElimina