El setè segell (Det sjunde inseglet, 1957)

Ingmar Bergman signa, el que és per a mi, una de les seves millors obres. La mort, la por de les pors, és un tema que obsessionava a Bergman, tant és així, que apareix de manera recorrent en moltes de les seves pel·lícules. En aquesta en concret, fins i tot, es converteix en una protagonista més.

La història està ambientada en plena baixa edat mitjana (s.XIV i s.XV), un temps on la gent convivia de manera molt íntima amb la mort; la guerra dels cent anys, les crisis alimentàries i l'arribada de la pesta negra eren les responsables d'aquesta estreta relació. Bergman, aconsegueix copsa molt bé l'atmosfera sufocant i obscura d'aquell període, on les pors es trobaven per a tot arreu. És en aquest ambient, on es desenvolupa la història: un caballer, de nom Antonius Block, espera amb paciència l'arribada de la mort - sabedor que ha arribat el seu moment -, però les ganes de saber si hi ha alguna cosa més enllà faran que quan arribi la mort al seu encontre, aquest la reptarà a jugar una partida d'escacs amb la condició que si ell guanya, la mort el deixarà viure, i si perd, acceptarà el seu destí i marxarà amb ella fins a la fi de la nit.

Fragment de diàleg de la pel·lícula:

Caballero: "¿Porqué, al menos, no me es posible matar a Dios en mi interior?. ¿Porqué prefiere vivir en mí de una forma tan dolorosa y humillante, puesto que yo le maldigo y desearía expulsarlo de mi corazón?. ¿Sabes?. Estoy a punto de llegar a una conclusión... Creo que Dios es una especie de realidad engañosa, de la cual los hombres como yo no podemos desprendernos... Por eso yo quiero saber. No deseo creer. Ni suponer, sino saber... Deseo que Dios me tienda la mano, ver su rostro y que me hable”.


Muerte: “Pero se calla”.


Caballero: “Así es... Le grito en medio de la noche, pero es como si no hubiera nadie en ningún sitio”.


Muerte: “Puede que no haya nadie”.


Caballero: “Sí, ya lo he pensado. Pero, en ese caso, la vida sería un horror absurdo. Nadie es capaz de vivir con la muerte ante sus ojos y creyendo que todo ha de desembocar en la nada más absoluta”.


Muerte: “La mayor parte de los hombres no piensan ni en la muerte ni en nada”.