Camí de sirga (1988)

En aquesta novel·la el autor ens explica els últims cent anys d’història del poble on va néixer, Mequinensa, que el 1971 va ser engolit per les aigües del pantà de Riba-Roja. Aquesta vila era el centre una important conca minera i d’un intens tràfic fluvial, el títol fa referència precisament a aquest últim, els llaüts que baixaven pel riu gràcies al corrent, el remuntaven remolcats per la força dels animals que estiraven de la embarcació mitjançant una sirga. Situada entre l’Ebre i el Segre, Mequinensa, haurà de veure com les aigües dels rius, que fins aquell moment havien portat la prosperitat al poble, ara el negaven i el convertien en una vila fantasma.

La història comença just amb l’inici de la destrucció del poble, quan la pols del primer enderroc omple tots el racons de la vila. La constatació de que la mort del poble és una realitat fa reviure el records dels veïns, que es fan tan presents com la pols que, dia rere dia, els envaeix les cases . Aquest records ens porten a conèixer la historia de Mequinensa i dels seus habitants: minaires, llaüters i hortolans que convivien en uns carrers que havien sobreviscut a nombroses guerres, parlant en un idioma, el català de la franja d’Aragó, que persistia tot i les imposicions de l’administració.

Escrita amb rigor històric i un gran domini del llenguatge, plena de l’humor subtil, peculiar i únic de Moncada, aquesta és una de les grans novel·les de la literatura catalana del segle XX.