La segona part de les aventures d’Indiana Jones és en realitat una preqüela, ja que es situa cronològicament abans que la primera. Es tracta d'una peli més fosca que l'anterior, tant a nivell visual com a nivell argumental. Diuen les males llengües que aquest canvi de tò fou degut a problemes personals del director Steven Spielberg.
Al igual que l’anterior, i marcant una constant a tota la saga, arrenca de forma fantàstica amb una escena d’acció, però amb un petit problema: Més que el principi de un Indiana Jones, sembla el principi d’un James Bond.
Al igual que l’anterior, i marcant una constant a tota la saga, arrenca de forma fantàstica amb una escena d’acció, però amb un petit problema: Més que el principi de un Indiana Jones, sembla el principi d’un James Bond.
A partir d’aquí, una bona peli d’aventures que no està al nivell de la primera part. Hi ha més acció, més bitxos i escenes fastigoses, més màgia (aquest cop sense el rerefons de la mitologia cristiana), menys investigació de pistes “arqueològiques”, i un humor més basat en l’acció que en el diàleg.
La resta de personatges: Els dolents, una mena de secta religiosa hindú, no estan a l’alçada dels nazis. Ens trobem a més, amb un company d’aventures, Tapón, un sidekick com el Robin de Batman, que no t’aporta res com a espectador a no ser que siguis un nen que somia en ser l’Indiana Jones.
Llegeix la Porció de "A la recerca de l'arca perduda"
Llegeix la Porció de "Indiana Jones i l'última croada"
Llegeix la Porció de "Indiana Jones i el regne de la calabera de cristall"
Llegeix la Porció de "A la recerca de l'arca perduda"
Llegeix la Porció de "Indiana Jones i l'última croada"
Llegeix la Porció de "Indiana Jones i el regne de la calabera de cristall"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada