divendres, 13 de maig de 2011

Indiana Jones i el temple maleït (Indiana jones and the temple of doom, 1984)


La segona part de les aventures d’Indiana Jones és en realitat una preqüela, ja que es situa cronològicament abans que la primera. Es tracta d'una peli més fosca que l'anterior, tant a nivell visual com a nivell argumental. Diuen les males llengües que aquest canvi de tò fou degut a problemes personals del director Steven Spielberg.
Al igual que l’anterior, i marcant una constant a tota la saga, arrenca de forma fantàstica amb una escena d’acció, però amb un petit problema: Més que el principi de un Indiana Jones, sembla el principi d’un James Bond.
A partir d’aquí, una bona peli d’aventures que no està al nivell de la primera part. Hi ha més acció, més bitxos i escenes fastigoses, més màgia (aquest cop sense el rerefons de la mitologia cristiana), menys investigació de pistes “arqueològiques”, i un humor més basat en l’acció que en el diàleg.
La resta de personatges: Els dolents, una mena de secta religiosa hindú, no estan a l’alçada dels nazis. Ens trobem a més, amb un company d’aventures, Tapón, un sidekick com el Robin de Batman, que no t’aporta res com a espectador a no ser que siguis un nen que somia en ser l’Indiana Jones.

Llegeix la Porció de "A la recerca de l'arca perduda"
Llegeix la Porció de "Indiana Jones i l'última croada"
Llegeix la Porció de "Indiana Jones i el regne de la calabera de cristall

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...