Aquest llibre no té narrador. Ens anem trobant amb noms, alguns coneguts, alguns no, que ens van explicant anècdotes, fets, històries, teories, etc a vegades uns es complementen als altres, a vegades es reafirmen i d'altres es contradiuen. I a força de retalls la història va avançant, n'anem coneixent el protagonistes, els seus excessos, la seva creativitat, la seva genialitat, les seves misèries, riem, sentim llàstima, ens fan patir, ens descollonem i se'ns desperta (encara més) la curiositat per la seva música, les seves vides, el CBGB i el Nova York dels anys 70.
Ramones, David Bowie, Iggy Pop, Patti Smith, Mick Jagger, Blondie, Lou Reed, The Clash, Sex Pistols, Andy Warhol, un bon grapat de groupies... Legs McNeil i Gillian McCain carreguen amb la feinada de buscar entrevistes i declaracions de tots els que van viure aquell moment, treure'n el suc, ordenar-ho cronològicament i donar-li un sentit a tot plegat, tot això sense intervenir-hi, deixant les paraules tal com les van pronunciar els seus protagonistes. El punk que ens trobem és l'americà, el britànic, molt més polític, només hi apareix de passada i no en surt massa ben parat. I és que com va dir l'escriptor William S. Burroughs: Abans dels Sex Pistols i dels Clash, abans del cínic circ mediàtic de Malcolm McLaren, abans de que la música fos tot postura política i rotllo, hi va haver el punk americà, amb tot el seu cor. Llegiu "Por Favor, Mátame", m'han fet sentir com si hagués estat allà... un moment, vaig ser allà. Aquest llibre ho explica tal i com va ser, és el primer llibre que ho fa. Me n'alegro que en Legs i la Gillian per fi hagin corregit la història.
el tinc a la llista "lecturas de verano a la sombra de los pinos"
ResponElimina