dilluns, 23 de juliol del 2012

El Caballero Oscuro: La leyenda renace (The Dark Knight Rises, 2012)


L’últim Batman és una pel·lícula excessivament discursiva; ja que necessita explicar-se contínuament a si mateixa, quan potser guanyaria en contundència si es simplifiquessin certs elements de la trama. També és una pel·lícula dogmàtica; si vol que pensem que els polis són tontos, per exemple, no és gens subtil, i això que sovint canvia d’opinió sobre el tema. Aquests dos factors no son nous en la filmografia de Christopher Nolan, un director molt preocupat en fer un cinema poc fàcil però comercial, i tot i així, el capítol final de la seva trilogia sobre el vigilant de Gotham City se’ns presenta com un molt digne tancament, a més de ser increïblement detallista amb la mitologia del personatge, estar plena de moments icònics i tenir una trama molt compromesa amb les anteriors entregues cinematogràfiques. En aquest sentit, i comparant-lo amb un altre dels estendards de l’editorial DC, podem subratllar que, al veure una peli de Superman, per exemple, difícilment ens pot venir al cap un còmic específic sobre el personatge, però en el tríptic manufacturat per Nolan els fans poden gaudir de diverses referències a Año Uno, La broma asesina i The Dark Knight Returns respectivament, a més de pinzellades puntuals a moltes d’altres històries, de tal manera que, i ja centrant-nos en The Dark Knight Rises, els lectors més implacables podran veure venir amb delícia certs girs argumentals. Malgrat això, si d’alguna cosa es pot acusar a la cinta, és de ser l’entrega on el creuat de la capa apareix més descafeïnat. Tot i que és cert que la trama conté elements molt potents, també és veritat que aquests queden temperats per un Batman menys físic, ferotge i críptic, del que la història requereix, sobretot pel que fa al seu tram final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...