Avui parlarem d’un cas que tot i no arribar a l’èxit dels programes esmentats, s’ha guanyat un públic
fidel creixent durant les seves (de moment) dues temporades: Òpera en texans.
Aquest programa té la virtut de fer interessant l’òpera a tots aquells que ens ho miràvem des
de la distància com una cosa no només avorrida sinó també potencialment atabaladora. Les dues claus que per mi fan que es resolgui aquest problema son dues: La passió és el motor d’un programa de
música en el que no veureu partitures.
El presentador, Ramon Gener, és d’aquelles persones que transmet la passió que sent pel tema i fins i
tot la pot arribar a encomanar. Quan veus tant d’entusiasme a la pantalla no pots evitar enganxar-t’hi. En capítols de menys de mitja hora, projecta aquest
entusiasme explicant les coses de forma senzilla per a qui no som entesos en música.
Ho veureu quan acompanyat d’un ferrer ens il·lustra com Verdi va inventar el soestereofònic a “El trobador” o quan instal·lat
a la plaça de Catalunya de Barcelona demostra als vianants que Carmen de Bizetté gairebé tants hits com qualsevol disc dels Beatles.
Tot i que el que us he explicat no us convenci, doneu-li una oportunitat veieu-ne un episodi i segur que us hi enganxeu. Ampliareu la vostra cultura musical, descobrireu que la òpera us pot agradar i, molt
important, us sentireu orgullosos de la televisió pública del nostre país.
Jo m'hi he posat tard a veure aquest programa però després de veure les repeticions de El barber de Sevilla i Tosca em vaig quedar impressionat i sorprès, sobretot, com dius, per la passió que transmet en Ramon Gener, un presentador molt carismàtic que sap mantenir l'interès en l'espectador. A més, com a exemple, fa gràcia i és molt interessant com explica a Tosca les notes que sonen amb l'arribada del dolent, que les compara amb el cinema, amb l'arribada de Darth Vader o de Tiburón. I també s'ha de dir que és un programa filmat amb molta cura i molt ben muntat.
ResponElimina