dilluns, 21 de gener de 2013

Iron Sky (2012)

 

El director finlandès Timo Vuorensola  ens presenta una pel·lícula que barreja ciència-ficció i comèdia a parts iguals. La idea original va sorgir, com totes les grans idees de Finlàndia  -en paraules del mateix director-,  durant una tertúlia dins d'una sauna.  L'argument és el següent , abans d'acabar la Segona Guerra Mundial i veient perduda la guerra, els Nazis agafen tots els seus trastos i marxen cap el costat ocult de la lluna i  allí hi estableixen una base amb la intenció, d'un cop recuperades i rearmades les forces, tornar a la Terra per envair-la. La pel·lícula comença l'any 2018, any escollit per aquests curiosos Nazis Selenites per atacar la Terra. Ara bé, aquests s'hauran d'enfrontar amb una coalició planetària capitanejada per una presidenta dels EEUU adicta a l'aeròbic. 

És una pel·lícula divertida, que carrega contra les grans superpotències que controlen el món i les seves maneres d'actuar, que utilitza la ironia d'una manera intel·ligent, tot i que a vegades algunes escenes còmiques resulten massa previsibles. És també molt interessant el fet que la tecnologia que utilitzen els Nazis a l'espai és una tecnologia dels anys 40, les naus espacials i tot el sistema de comunicacions és produït amb tecnologia que avui en dia ens resulta obsoleta.

En definitiva i resumint: una pel·lícula per passar una bona estona. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...