dilluns, 22 de setembre de 2014

Capitán América: El soldado de invierno (Captain America: The Winter soldier, 2014)






Després d’una molt recomanable primera part, on en el context de la primera guerra mundial, el Capità Amèrica s’enfrontava als nazis al més pur estil Indiana Jones, a la segona part de la saga, sembla que vulgui agafar de referent les pel·lícules d’espionatge de James Bond. 

Basada en les línees argumentals desenvolupades en les etapes més recents del còmic per Ed Brubaker, trobem una pel·lícula amb bones escenes d’acció dirigides amb destresa, efectes especials a dojo, moderadament entretinguda i amb un missatge entorn a la pèrdua de llibertats que han patit els americans durant els primers lustres del segle XXI amb l’excusa de l’amenaça terrorista. 
El principal problema és el guió. Sembla que en les més de dues hores de durada no en tinguin prou per explicar-nos bé la història i de sobte ens trobem amb girs de guió inexplicables que semblen no sorprendre a ningú i que pretenen que l’espectador entomi amb naturalitat. 
Aprofundir una mica més en el missatge, explicar millor allò aparentment inexplicable i estalviar-se alguna escena d’acció l’hagués convertit en una pel·lícula en digna continuació de la seva primera part. Una llàstima.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...