dijous, 12 d’abril de 2012

Black Mirror (2011)


Tres episodis que ens expliquen tres històries independents amb l’únic nexe comú d’estar ubicades a possibles futurs no massa llunyans i força plausibles. Una aposta valenta del Channel4 britànic, provocadora i innovadora, com ja ho va ser en el seu moment Dead Set, obra també de Charlie Brooker
En un estil de ciència-ficció realista, molt en la línea dels futurs que ens van mostrar en el seu moment Phillip K. Dick o George Orwell, on ens mostra a cada episodi els perills als que pot arribar la societat actual si porta a l’extrem certes innovacions socials, tecnològiques os de consum aparegudes en els últims anys i que actualment es troben en ple creixement o desenvolupament. Les xarxes socials per internet, la identificació dels reality shows televisius amb la realitat o la implantació de tecnologia al cosa humà son els temes tractats a la primera temporada de Black Mirror amb una alta dosi de mala llet que busca provocar i inquietar a un espectador que després de veure la sèrie, segur que començarà a mirar els avenços del seu entorn amb uns altres ulls. 
Deutora directa de les històries que ens explicaven a sèries clàssiques com “La dimensió desconeguda”, vestida d’un to més seriós i amb un cert missatge al darrera, Black Mirror també té la virtut d’entretenir-nos i mantenir-nos enganxats a la (cada cop menys) petita pantalla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...