El sabor de las cerezas és una pel·lícula iraní escrita, dirigida, muntada i produida per Abbas Kiarostami i commou per la seva extremada senzillesa a l'hora d'afrontar un tema tan complex com el suïcidi. Va obtenir la Palma d'Or al Festival de Cannes (ex aequo) i representa un bell poema sobre la condició humana, en el qual es desprèn una tranquil·litat envejable gràcies a l'elogi de les petites coses que ens envolten, aconseguint a més amb pocs plans i fins amb seqüències repetides l'exaltació de la vida.
L'actor Homayoun Ershadi encarna a la perfecció el personatge principal (senyor Badi), que des del primer pla condueix el seu cotxe per tot Teheran buscant a algú per a realitzar la seva comesa: la seva intenció és matar-se per causes que només ell coneix però necessita l'ajuda d'una altra persona per dur a terme el suïcidi. Condueix en diferents viatges a un soldat, un seminarista i un treballador del museu d'història natural, fins als turons de Teheran, el lloc on vol morir. Tots ells l'intenten persuadir de que no ho faci però ell evita sentir els seus sermons.
De manera precisa i minimalista, Kiarostami ens introdueix en la seva particular forma de fer cinema, tan personal com eficient. La seva posada en escena ens fa ser partícips d'una realitat propera i l'absència de música augmenta més aquesta sensació. Com a única banda sonora sentim tot el que envolta al protagonista, com el so del cruixir de la terra en passar el seu cotxe, els cants dels ocells, el vent bufant, nens jugant i militars donant veus a pas lleuger. El més important per a Kiarostami és captar un moment màgic sense alterar gens la realitat. D'aquesta manera, l'espectador s'ha de deixar portar pel sentit de l'oïda, evocant al pensament un moment de pau. I l'única cançó que apareix és en les lletres de crèdit finals i és una delícia, una melodia de trompetes que arriba fins al més profund de l'ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada